III Mêlée de Consolació – Les seqüeles (2)

 

Ahir dilluns dia 14 de setembre a les 23:59h es va acabar el termini de la segona ronda de votacions per decidir el guanyador de la III Mêlée de Consolació de la Lliga de MicroRelataires Catalans (LLMRC) 2015. El duel final cara a cara entre en Cirà del Bar Gerard i l’UFO va ser d’allò més intens i emocionant, tot i que abans (i fent gala d’un enorme sentit del “fair play” i l’honorabilitat), l’UFO havia sondejat la possibilitat de renunciar en favor del seu contrincant. L’organització, malgrat tot, va decidir rebutjar aquesta opció, adduint que el combat microrelataire s’havia de dur fins al final, en una aplicació espartana del principi competitiu que inspira la Lliga.

Avui, doncs, un cop celebrada la votació tal com era previst, el recompte de danys i baixes ens porta els resultats següents:

 

Cirà del Bar Gerard – 3 vots (+4)

 


 

UFO – 1 vot (+4)

 

3 vots, sumats als 4 aconseguits en primera ronda, contra només 1 vot addicional per part del seu rival, atorguen la victòria absoluta de la III Mêlée de Consolació LLMRC 2015 – Gèneres Intriga / Negre / Policíac a en Cirà del Bar Gerard.

Enhorabona al guanyador, pel seu relat deliciosament criminal.

Gràcies a la resta de participants pels seus magnífics relats, que no ho han posat gens fàcil.

El nom d’en Cirà passarà a partir d’aquest instant a formar part de la Galeria dels Campions de la LLMRC, amb aquest primer títol aconseguit. A més, com a premi per la seva victòria, el nostre guanyador rebrà l’obsequi d’una novel·la negra en català escrita per un autor del nostre país:

Vet aquí l’obra escollida:

 

“Una novel·la pulp”, d’en Damià del Clot

 

“Quan l’alta societat amaga una vida oculta acostuma a ser un cúmul de perversions. Una novel·la pulp és tota aquesta perversió plena de luxe, lluites i baixos instints”.

A la zona alta de Barcelona, tots els veïns d’un d’aquells edificis amb piscina al terrat i espectaculars panoràmiques de la ciutat amaguen turbulents secrets que donen color a unes vides presidides pel poder, els diners, el sexe, les drogues i la voluntat de més poder, diners, sexe i drogues. Els germans Lomas, en guerra fratricida pel control de l’empresa familiar, són els propietaris de l’edifici i exerceixen un particular control en el seu àmbit d’actuació entre advocats sense escrúpols, peculiars sicaris, polítics corruptes, dones que només aspiren a buidar el compte corrent al Passeig de Gràcia, pederastes, actrius sexys, adolescents malcriats i escriptors immortals que ho observen tot des d’un mirador privilegiat.

 

Damià del Clot

Damià del Clot (Vilassar de Mar, 1973) és advocat i escriptor. Ha estat guardonat amb el Premi Vila Ametlla de Mar 2009 per “Notes d’un viatge a l’infern” (2009) i amb el Premi Fiter i Rossell per “Absolut Taronja” (2010). Va ser finalista del Premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès amb “L’espai nacionalista a Catalunya (1999-2006): crònica d’un enfrontament” (2007). També es autor del llibre de temàtica jurídica “La delegació de funcions del president de la generalitat. La figura del conseller primer” (2007) i dels assajos “Catalunya sentenciada” (2013) i “Decidir, un exercici de legitimitat democràtica” (2014). “Una novel·la pulp” representa el seu retorn a la ficció.

3 thoughts on “III Mêlée de Consolació – Les seqüeles (2)

  1. Enhorabona al guanyador i el seu relat.
    Esperem en candeletes les noves històries d’aquest detectiu enamoradis i de la nova Lisbeth Salander, estrella emergent del panorama literari català.
    I ho dic seriosament!

    M'agrada

    • Moltes gràcies UFO.
      Relat genial infantil que m’ha fet mirar més d’un cop cap enrere. Ja no dormo tranquil.
      I després diuen que no es sua escrivint, vamos!

      M'agrada

  2. “Están locos estos esctritores”! Moltíssimes gràcies per donar-me la victòria en aquest ajustat duel que s’ha perllongat fins a altes hores de la nit del 14 de setembre!
    Primera Mêlée!!! Ué!
    Moltes gràcies als organitzadors de l’event. Voldria dedicar aquest premi a totes aquelles persones que han fet possible que jo estigui aquí, al meu professor de educació física, a la meva professora de català quan el català era una assignatura, al meu professor d’história (… 10 minuts més tard) al noi que em deixà la bicicleta quan arribava tard a la cita, és clar, a la pollera, a la que ven els bitllets de la Once i a qui mai compro res (… i una hora més tard) i als meus pares, és clar.
    També coldria (badall… fins i tot meu).
    Bé, que moltes gràcies!

    M'agrada

Deixa un comentari