El passat divendres dia 14 d’agost a les 23:59h es va acabar el termini de la primera ronda de votacions per decidir el guanyador de la I Mêlée de Consolació de la IV Lliga de MicroRelataires Catalans – LLMRC 2020. La batussa es va presentar en tot moment molt igualada, i la lluita per la victòria va haver-se de dilucidar en un espai molt reduït.
Avui, en el moment d’avaluar les seqüeles de l’esdeveniment, el recompte de danys i baixes ens porta els resultats següents:
QUIN VALIENTE – 2 vots (Caigut amb honors)
2 desapareguts, 1 caigut en combat i 1 caigut amb honors (descansin en pau els seus textos gloriosos).
I en una posició privilegiada, sense que calguin més rondes per dilucidar-ho, un únic supervivent i guanyador de la I Mêlée de Consolació LLMRC 2020 – Gènere Romàntic/Eròtic:
3 Vots (Guanyador)
Enhorabona a en Mossen, per la sordidesa guanyadora de la seva perversió hospitalària.
Gràcies a la resta de participants pels seus magnífics relats, que no ho han posat gens fàcil.
El nom d’en Mossen passarà a partir d’aquest instant a engrossir la Galeria dels Campions de la LLMRC, amb aquest primer títol aconseguit. A més, com a premi per la seva victòria, el nostre guanyador rebrà l’obsequi d’una recopilació de contes eròtics en català escrits per diversos escriptors catalans:
Vet aquí l’obra escollida:
“Una prostituta insòlita que tracta de seduir un home mentre aquest se li resisteix immòbil dins del cotxe, una jove alliberada que s’allita amb els amics, els mestres i els manaires d’un partit polític, les fantasies d’un home que es masturba al lavabo i les d’un marquès que evoca els seus amors i busca consol en una gosseta, i encara les d’un mascle solitari que tracta de trempar amb els electrodomèstics de cuina mentre hi ha qui perd el nord per una joveneta quasi nena o una dona exuberant…Deu pometes té el pomer es un recull de contes en què la combinació d’ironia i d’erotisme dibuixa deu històries divertides, tan extravagants com reals, darrere de les quals s’amaguen, amb molt sentit de l’humor i sota el pseudònim d’Ofèlia Dracs, escriptors molt coneguts de la literatura catalana.“
Diversos autors:
Sota el pseudònim d’Ofèlia Dracs i amb un títol de cançó popular, Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Joan Rendé, Xavier Romeu i Joaquim Soler van escriure per separat una desena de contes i els van presentar plegats al Premi La Sonrisa Vertical del 1979. En tocava un per cap, però les dues escriptores que tenien prevista la seva participació van declinar l’oferiment i dos d’ells van haver de repetir per arrodonir les deu pometes d’aquest pomer literari. El jurat els va concedir el premi, i en cap moment va sospitar que el pseudònim encobrís vuit autors que, a més, ja eren coneguts en l’àmbit de la cultura catalana. La sorpresa va ser grossa. Es va publicar l’any 1980 i també es va traduir al castellà. Els autors havien acordat recuperar per a la literatura catalana les maneres desimboltes i la riquesa del llenguatge popular referit a la sexualitat, però no s’esperaven que els personatges i les situacions dels diversos contes acabessin coincidint, descomptada la disparitat de les històries, en la lleugeresa i la gràcia candent de cada pàgina. Més enllà de l’erotisme, convergien en una mateixa ironia; més enllà de les normes del gènere, en una manera lúdica d’abordar la literatura.