IV Mêlée de Consolació (LLMRC 2020) – Les seqüeles (2)

 

El passat dissabte dia 17 d’octubre a les 23:59h es va acabar el termini de la segona ronda de votacions per decidir el guanyador de la IV Mêlée de Consolació de la IV Lliga de MicroRelataires Catalans – LLMRC 2020. El duel final entre en Quin Valiente i en Deòmises va confirmar-se com un combat cos a cos i centímetre a centímetre, en una lluita aferrissada per la supremacia literària que s’ha acabat decidint només pel marge més fi.

Avui, doncs, un cop finalitzada una segona votació que (aquest cop sí) ha estat definitiva, el recompte de danys i baixes ens porta el resultat següent:

 

2 + 0 Vots (Finalista)

Deòmises

 

 

2 + 1 Vots (Guanyador)

Quin Valiente

 

1 vot, sumat als 2 aconseguits en primera ronda, contra cap més vot addicional per part del seu rival, atorguen la victòria absoluta de la IV Mêlée de Consolació a en QUIN VALIENTE.

Enhorabona al guanyador, pel seu relat victoriós.

Gràcies a la resta de participants per les seves magnífiques narracions, que no ho han posat gens fàcil.

El nom d’en Quin Valiente passarà a engrossir la Galeria dels Campions de la LLMRC, amb aquest tercer títol aconseguit. A més, com a premi per la seva victòria, el nostre guanyador rebrà un obsequi a l’alçada en forma de llibre.

Vet aquí l’obra escollida:

 

 

“Any 1949. Catalunya és independent des dels Fets d’Octubre de 1934 i es refà de la invasió nazi. A l’Espanya tenebrosa del dictador Sanjurjo, un grup d’espies a la reserva, encapçalats pel mític mossèn Farràs, intenten desactivar l’amenaça sorda que posa en perill la supervivència de la jove
República Catalana.

Els ambaixadors és un mecanisme de rellotgeria, una ficció que juga amb la història amb imaginació, sentit de l’humor, un estil personalíssim i una punta de mala bava.”

 

Albert Villaró

Albert Villaró (andorrà nascut a la Seu el 1964) és historiador de (de)formació i ha construït, llibre rere llibre, un inclassificable i polièdric corpus novel·lístic. La seva primera obra, La selva moral (1993), era una galeria de retrats de gent de muntanya, a meitat de camí entre la descripció costumista, l’humor absurd i la falsa erudició. Les seves primeres novel·les, Les ànimes sordes i, sobretot, Obaga, són una paròdia dels estereotips de la novel·la negra, traslladats a uns ambients rurals que són presentats de vegades amb una sornegueria que frega el sarcasme. Després s’ha centrat en les ficcions a l’Andorra contemporània, amb la creació del personatge d’Andreu Boix, oficial del Cos de Policia (Blau de Prússia —Premi Carlemany—, L’escala del dolorLa bíblia andorrana —Premi Prudenci Bertrana—), i altres novel·les de plantejaments més diversos (L’any dels francsLa primera pràctica), que tenen com a denominador comú una reeleboració fantasiosa del passat, com es veu encara més en les ucronies Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) i El Sindicat de l’Oblit (2018).

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s