A totes les petites ànimes que em van estimar: – AMISTÓS

 

 

Free_will

 

Tema: Tòxics

Rival: Anima’l’animal

192 paraules
 

A totes les petites ànimes que em van estimar:

 

Ho he intentat.  Dia sí, dia també. Ho he intentat amb totes les meves forces, però sucumbeixo. Dia sí, dia també. No puc absorbir tanta llum. Em desborden fins a buidar-me. Cada petit moment es veu immers en un clima incòmode d’interrogació. Em qüestionen i em qüestiono. Sóc un inconformista. Sempre ho he estat. No puc deixar de buscar aquella màgia que pocs moments he arribat a trobar. Com aquell vent fred que casi t’enlaira durant les boiroses tardes d’hivern, ells també em xiuxiuegen a l’orella:  que ho podria fer millor, que podria volar més alt. M’ho diuen i no fa falta. Però estan atents i saben escollir el moment més gèlid per aparèixer. Són hàbils en això de trencar. Contundents en això d’enfonsar. Tòxicament despiadats.

Ara, sempre, sucumbeixo a ells. Deixo de ser un bon borratxo i aquest cop em bec, també, l’última copa. Aquella que em porta a l’hospital però que no em torna a casa. De tant oxidat, el mecanisme de seguir s’ha trencat. Ja no m’aguanto. M’han guanyat però al fer-ho, per un cop, jo també guanyo. Per fi puc negar-los: ja no més pensar ni més ments.

 

Anuncis

7 thoughts on “A totes les petites ànimes que em van estimar: – AMISTÓS

  1. El meu vot és per aquest relat. M’agrada la seva atmosfera aspra, densa, fosca, depriment. Molt ben encaixat en el tema. Felicitats!

    M'agrada

  2. Un relat sorprenent i gens previsible, paraula a paraula, frase a frase, et manté intrigat, perquè intueixes que el protagonista és una mica com nosaltres, per activa i per passiva, entestats en donar i rebre amables consells que ni hem, ni ens han demanat, i que a força de rebre’ls van corcant-te per dintre, com tu vas, en general sense males intencions, fent amb els altres.

    I és que, com de ben segur pensa el protagonista, tu també sovint pensés: Per què no us en aneu a la merda? Deixeu-me en pau d’una … vegada!

    Situacions aparentment normals, innòcues en aparença, que ens fa oblidar que el verí està en la dosi, aquest verí silenciós, administrat en petites dosis, ,- faltaria més!- que subliminalment, sense adonar-nos, ens van menjant per dintre, a nosaltres, covards amagats darrera el fàcil recurs de pensar que,- com se’ns diu en el relat- som uns inconformistes.

    El meu vot és per a aquestes petites ànimes que ens estimen i que estimem, però que inadvertidament ens fan la punyeta. Com popularment es diu “ Aquests amors que maten”

    Enhorabona per la crònica d’aquest suïcidi admirablement explicat.

    M'agrada

  3. Anàlisi ortogràfic:

    PARÀGRAF 1 – LÍNIA 7
    “casi t’enlaira…” > L’adverbi “casi” és incorrecte; calca la grafia castellana. En català la forma adient seria “quasi”, o bé l’alernativa “gairebé”

    PARÀGRAF 1 – ÚLTIMA LÍNIA
    “Tòxicament despiadats…” > Un altre calc del castellà. En català la forma correcta de l’adjectiu seria “despietats”

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 3
    “…tant oxidat…” > En català la forma adverbial “tant/tan” s’escriu sense “t” final quan precedeix adjectius, verbs o locucions adverbials.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s