En substitució d’Otgerinyu
Grup: B
Rival: Illa Sud
L’ignot
Tu no pots saber de la meva existència, perquè jo soc la tomba de la llum i del temps, i estic fet de la mateixa essència dels colossos que es cruspeixen les estrelles.
Tu no em pots veure, realment, però jo soc l’ombra que el teu gat vigila, immòbil durant hores; la taca ominosa que insisteix en arruïnar totes les teves selfies; la rauxa silent que creua el mirall mentre t’observes les penes.
Tu mai no em sents, però jo soc l’infrasò que et taral·leja la cançó de la fi de l’Univers a cau d’orella.
Tu no em notes tirant fort darrere teu, però jo soc la pertorbació gravitacional que els savis del teu món no encerten a descriure amb exactitud; la gelor que t’estarrufa les nits d’estiu; el buit que et xucla l’ímpetu i les forces.
No puc dur-te amb mi encara, no… perquè la teva tristesa pesa tant que el vòrtex que bull dins meu no és capaç d’arrossegar-la.
Espero amb candeletes el dia que una alegria et permeti deixar anar llast…
Llavors sí, llavors m’emportaré la teva ànima cap a les tenebres.
Tema: elecció lliure
185 paraules
No se qui ets però jo t’he sentit. A cada remor, darrera cada dubte i frisso per ser part teva o que em duguis en un viatge tan sols d’anada. Preciós poema, ric en matisos i vocabulari d’alt nivell, tot i que no el considero relat, brillant proposta. El meu vot és per aquesta prosa tant lírica.
M'agradaM'agrada
En aquesta ocasió repartiré el meu vot. Normalment això ho faig quan cap dels dos relats m’ha arribat del tot però en aquesta ocasió és perqué els dos em semblen dignes d’elogi. Enhorabona!
M'agradaM'agrada
Em decidisc per un empat. Un relat per la seua forma elaborada i l’altre per una temàtica tant real.
M'agradaM'agrada
Gràcies per substituir-me amb els dos relats (en l’anterior no t’ho habia agraït), tot un plaer!
M'agradaM'agrada