Captivitat – JORNADA 4

 

 

Mar de Nit

Comandant l’X-Criptor_B

 

 
Grup: C

Rival: Otgerinyu

 

Captivitat

 

Sóc a un lloc fosc i estret. No estic sol, som uns quants aquí. Estem amuntegats de qualsevol manera, esperant el nostre torn. De tant en tant obren, se n’emporten un o dos i tanquen de nou. En aquells instants a vegades veiem una mica de llum, en altres ocasions deu ser de nit. Llavors sentim un soroll, “rshhht”, d’aquells que fan serrar les dents, i ens arriba escalfor. Després res. L’espera un altre cop.

Tornen a obrir. Estic mig tapat per altres. No m’agafen. Tampoc sé què és millor, aquí no veig per on podria escapar-me, però si m’escullen, el destí és incert. Què en fan de nosaltres?

Passa el temps. Sense cap referència fa de mal dir quant… minuts? hores?

Obren una altra vegada. M’han triat! Em mouen amunt i avall fins que m’encenen. Tinc foc al cap! La flama va baixant pel meu cos de fusta, que va cremant mentre s’encén el foc a terra. El meu sacrifici no serà en va. La pila de branques i papers crema de valent. He contribuït a revifar el foc que s’apagava! I jo em consumeixo entre els espetecs i les guspires que s’enlairen xemeneia amunt en direcció al cel.

 

Tema: elecció lliure

200 paraules

 

6 thoughts on “Captivitat – JORNADA 4

  1. En principi l’autor o autora m’ha permès que visualitzés un negre esclau protagonista dins de les entranyes d’un vaixell, però també podria haver estat un jueu o gitano a un camp de concentració nazi … L’autor/a ha guanyat, el nostre pols i el meu somriure , al desvetllar-me de que es tractava d’un llumí. La literatura ha de ser sorprenent, la imaginació són els dits del/la literat/ta. El meu vot és per aquest relat d’una senzillesa a boca de canó no exempt de tensió.

    M'agrada

  2. Dos relats sorprenents. Entono el mea culpa però el relat del teu contrincant m’ha agradat molt però no he acabat d’esbrinar-lo del tot.
    En canvi el teu em pareix magnífic, sorprenent, i sèria digne d’ anàlisi sociològic de tants i tants que es sacrifiquen per una causa. Trista vida la dels que viuen amuntegats i donen la seva vida per no se sap exactament el perquè.
    Un relat trist, com trista és la vida dels que no tenen més objectiu que malbaratar-la al servei dels altres.
    Enhorabona pel teu agredolç relat, com la merda de vida de tants que mai veuran la llum del sol, la llum de la vida.

    M'agrada

  3. I afegeixo, per molt que les seves guspires s’enlairin cap un cel que potser ni tant sols existeixi.
    És això el que ens vols dir? És això el que ens volen vendre les religions? Sacrificar-nos en vida per una fal·làcia, per una il·lusió, …

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s