El pacient impacient – JORNADA 10

 

 

Dr Who

 

Grup: C

Rival: Deòmises

 

El pacient impacient

 

La sala d’espera estava plena de nens nerviosos i de famílies que no saben quan els costarà l’ortodòncia. Mentre, esperen i anhelen desesperadament una cigarreta. I jo, a qui només han d’extirpar els queixals del seny. Observo avorrit les escenes que es repeteixen al meu voltant fins que em criden. M’aixeco ipso facto buscant la veu que anuncia el meu nom i la segueixo pel passadís mentre em saluda protocol·làriament. M’assec a la llitera i l’odontòloga comença a iniciar el procediment. Tinc una necessitat imperiosa de desfer-me d’aquest queixal. Aquesta dent porta mesos molestant-me i a més a més, estava esquerdada produint-me de retruc, mal alè.

Per fi començà la intervenció. L’instrumental atemoria però vaig deixar la ment en blanc. Tot semblava anar bé, però de sobte va començar a sortir-me sang de la boca. L’aspirador estava espatllat. La dentista no s’adonà fins que vaig començar a tossir. Llavors tragué un altre aspirador, absorbint ràpidament el plasma que encara regalimava per la meva boca. La situació va estabilitzar-se però havia estat a punt de dessagnar-me. Quan la intervenció va acabar em vaig prometre que no tornaria a aquella clínica mai més.

 

Tema: La visita al dentista

192 paraules

 

3 thoughts on “El pacient impacient – JORNADA 10

  1. PARÀGRAF 1 – LÍNIES 2/3
    “(Mentre), esperen i anhelen desesperadament una cigarreta.” > “Mentre” és una conjunció que introdueix una proposició subordinada, i mai pot anar sola, ja que per si mateixa no disposa de significat complet. L’opció correcta aquí hauria estat emprar l’adverbi “mentrestant”, que té un significat genèric però complet (durant el temps en què s’esdevé alguna cosa), i per tant es pot usar sense que hagi de dependre de cap altra frase.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  2. Dos bons relats que ens descriuen angoixes que no tenen edat, tanmateix, res a veure amb la pel·lícula gore “El dentista” on els queixals i les dents es treuen en viu i en directe, amb molta sang i sense anestèsia.
    Dit això, la descripció de la situació feta pel contendent 16, m’ha semblat més realista,quasi costumbrista, com en una obra del neorealisme italià, i on el problema no és el queixal del marrec sinó la pasta gansa que li costarà al pare la intervenció.
    Un relat més arrodonit i al que li dono el meu vot.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s