Fantasmes – JORNADA 2

 

 

Free_will

 

Grup: D

Rival: M. Salonius

 

Fantasmes

 

—No és pas tan bonica, la vista, des d’aquesta terrassa —va dir, després d’acabar-se, en solitari, un cafè fort de records.

Va ser el fet d’haver-se sentit, a ell, dir això, que ho va iniciar tot. Un raig fugaç d’energia freda va recorre la seva columna vertebral. Propagant-se a la velocitat de la llum, milions de llavors negres s’estenien amb un ordre caòtic per cadascuna de les seves terminacions nervioses. En breus mil·lèsimes, va deixar de ser ell. La foscor havia inundat el seu cos. El controlava. I després de segons que li van durar segles, va arribar la pitjor part. L’invasor havia gosat trencar la porta de la ment. Tètric, sentir-se envaït en l’espai més personal. Si eren fantasmes, feien mal. Ja sense el timó, el més fàcil és que s’enfonsi el vaixell. I el més punyent, el fred de l’aigua que harmoniosament acompanya el declivi asfixiant. Finalment va notar com es formava la llàgrima que segellava la rendició. I en sortir, el contacte amb l’aire la va tornar corrosiva.

Exhaust, en un acte de reconeixença, es va dir:

—Em fa por deixar de ser jo.

 

Tema: La por

187 paraules

 

Anuncis

8 thoughts on “Fantasmes – JORNADA 2

  1. El nivell dels dos contrincants em sembla similar i difícil de diferenciar. Dono el meu vot a Fantasmes perquè suggereix més que ensenya i és més ric en nivells narratius, per més complicat que sigui aconseguir això en 187 paraules.

    M'agrada

  2. Difícil elecció entre els dos texts. Un fa referència a la por bàsica, amb un text clàssic sobre la foscor de la nit. L’altre a la por introspectiva, la d’un amb sí mateix, amb un text més arriscat i abstracte. Però els dos són igual de correctes en les seves intencions. Per tant, empat i un vot per cadascú.

    M'agrada

  3. Pors interiors, fantasmes que no es veuen però es fan presents en tancar els ulls, irracionals. Quina por descobrir que ets algú totalment desconegut… Felicitats pel relat i vot!

    M'agrada

  4. Anàlisi ortogràfic:

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 2
    “…va (recorre) la seva columna…” > Error en la forma verbal. No es tracta del present “recorre”, sinó del passat perifràstic construït amb l’infinitiu: “va recórrer”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  5. La frase lapidària que clou el relat lliga una prosa que barreja distopia i desconeixement, Però que, malgrat això, aconsegueix l’opressió i la por de forma magistral. Les errades en l’altre text distreuen i no es copsa tan bé la idea que s’hi explica.

    d.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s