La invisibilitat – JORNADA 10

 

 

Free_will

 

Grup: D

Rival: Anima’l’animal

 

La invisibilitat

 

Una boira extremadament densa va abraçant cada racó d’aquella petita comunitat de temporada. Tothom es mira amb una cara incrèdulament alarmant. Mai abans se n’havia vist un bri, per les contrades. Arribada la invisibilitat total, totes les ànimes opten per recloure’s en aquells artefactes pensats per una subsistència que acaba sent poc ambulant.

En un d’ells, trenta-dos peces enfrontades en mans de dos comandants ferotges discerneixen l’esdevenir de tot plegat. Cada moviment expandeix la foscor. Cada pensament contribueix a donar forma a la tragèdia. En un instant d’altiva valentia, l’espasa d’un peó fosc llisca fins la gola del rei rival, consumant el triomf de l’obscuritat. No hi ha paraules, només la mà estesa de qui se sap vençut i la complementarietat en l’encaixada de qui se sap vencedor. Serà ell qui gaudirà del privilegi d’acabar amb la vida de totes aquelles rialles supèrflues.  Serà ell l’encarregat de completar el ritual amb el ganivet tacat de sang de cabirol.

Trist, el derrotat s’estira en aquell llit encaixat just darrera de la cabina del conductor. No obstant, després de pocs segons d’extrema melangia, troba forces per deixar entreoberta una finestreta ridícula. Pensa que, al menys, això li permetrà gaudir dels crits desconsolats.

 

Tema: Caravana

200 paraules

 

7 thoughts on “La invisibilitat – JORNADA 10

  1. Enigmática història amagada derrere una partida d’escacs.
    Reconec que, tanmateix el paràgraf final, no he acabat d’esbrinar la seva relació amb la caravana fins a la tercera lectura, de ben segur perquè per damunt de la cotidaneitat del decorat, el moll d’aquest relat rau en la partida d’escacs.
    Un relat que m’ha captivat per la seva fluïdesa i pel símil entre la derrota en la partida i l’anònim derrotat i la tristor de la seva existència
    Imbuït per aquesta tristor, per la mateixa invisibilitat del títol i per la invisibilitat de la derota, el meu vot és per aquest relat 10

    M'agrada

  2. Un relat que m’ha sembalt contundent i enigmàtic, i escrit amb la cura necessària per copsar la meva atenció fins al final. Original descripció d’un càmping 🙂
    El meu vot és per a tu.

    M'agrada

  3. Tot un relat que és una metàfora de la vida, mitjançant els escacs. Una boira que tot ho aplaca i envolta i embolcalla. I els crits del darrer paràgraf resten encara en acabar la lectura, com un pòsit mortal. El meu vot queda aquí.

    d.

    M'agrada

  4. PARÀGRAF 1 – LÍNIES 1/2
    “…aquell llit encaixat just (darrera) de la cabina…” > L’adverbi de lloc “darrere” només té una grafia possible, que acaba en “e”. “Darrera” és la variant femenina d’un adjectiu sinònim d'”últim/a”.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 2
    “(No obstant), després de pocs segons…” > En català, la locució adverbial “no obstant això” no pot anar sola, sense el pronom genèric “això” o un sintagma nominal de referència.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s