L’ensopegada – JORNADA 7

 

 

Free_will

 

Grup: D

Rival: M. Salonius

 

L’ensopegada

 

Havia esperat tantes vegades que li caigués entre les mans que ja començava a dubtar sobre l’existència d’una justícia moral. I és que, si la progressió d’èxits esperats l’havia tingut clara des de petita, la recompensa final s’absentava. Després de la bona conducta, de les fites acadèmiques, inclús de la difícil conquesta de l’autosuficiència econòmica, aquella promesa gairebé hologramàtica d’una altra ànima per compartir l’aconseguit tardava en aparèixer.

Curiosament, la fixació que vertebrava els seus pensaments no li proporcionava espai per una escena diferent a la que ja va somiar amb setze anys: havia de ser en aquell moment de la celebració. Cada cop que una núvia donava l’esquena a la multitud amb el ram a la mà, un nerviosisme gairebé histèric li recorria cada esperança retinguda dins la pell. Aquella carícia del destí suposaria el principi de la culminació. Després, tan sols restaria obrir-se a la plenitud.

Novament convidada a atrapar el què li pertanyia, va calcular la trajectòria floral. Un cop enlairat el preuat tresor, va abraonar-s’hi de forma descontrolada.  L’ensopegada va ser el preludi de la caiguda. Un cop al terra, va notar-li la mirada.

Ella. Portava una rosa vermella teixint-li els cabells.

Llavors tot va canviar.

 

Tema: Bodes

200 paraules

 

Anuncis

10 thoughts on “L’ensopegada – JORNADA 7

  1. PARÀGRAF 3 – LÍNIA 1
    “Novament convidada a atrapar (el què) li pertanyia…” > El pronom “que” no s’accentua quan forma part d’un grup nominal com “el/la/els/les que”, substituïble per “allò que”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  2. Comentari, ressenya en clau cinematogràfica, el segon en aquest encontre, en aquest cas en línia amb “La boda de Muriel”. El seu autor o autora ens dibuixa una situació “holodràmatica” . Una història que captiva i en la que ja intueixes un final atípic, i en això resideix el seu encant.
    Un drama amb un final obert i un detall sublim, que parla per si sol. El joc entre el ram nupcial i metàfora de la taca de sang, de la rosa en la front de la núvia.
    Un relat fi, delicat i estilísticament molt cuidat.
    El meu vot és per a aquest relat i aquesta incertesa que destil·la la última frase ” Llavors tot va canviar”
    Enhorabona per aquesta filigrana

    M'agrada

  3. Molt bon relat. M’ha agradat força, ens submergeix al món d’obsessió de la protagonista per agafar el ram de la núvia, ens diu que ho ha intentat bastantes vegades sense aconseguir-ho i ara ja és qüestió de ‘justícia moral’ agafar-lo i poder estar segura que trobarà el seu amor. Tot seguit ens posa a l’espectativa endinsant-nos en el moment actual, el nou intent, el definitiu? Pel títol sabem que hi ha una ensopegada, com serà? La ment se’ns obre a imaginar una situació còmica i just quan arriba l’ensopegada ens capgira la situació amb una tendra troballa fortuïta i sentenciant amb la frase final ‘I llavors tot va canviar’ que ens deixa intuir un final feliç per la protagonista. Téns el meu vot.

    M'agrada

  4. Subconscient freudià, la sexualitat al bot, que bonic és l’amor, ben trobat, anhels de per vida, canvis sobtats, sort i molta sort, un vot per aquest microrelat

    M'agrada

  5. Voto per aquest relat, ja que està escrit de forma molt acurada i amb vocabulari molt elegant, molt d’acord al tema. I pel seu final, diferent i alhora també elegant.

    M'agrada

  6. Voto aquest text, pensant en la esperpèntica escena: dona desesperada cerca Sant Greal de lliris, roses, clavells i paio amb dret a fregaments i carícies. Ben trobat.

    M'agrada

  7. Doncs de la matinera relectura d’aquest relat em pareix,de fet ja tenia les meves dubtes, que no vaig entendre del tot el significat d’aquest darrer paràgraf, tot hi haver-li donat unes quantes voltes
    Sigui com sigui, tot el demés no canvia res.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s