Veni, comedĕre, vici – JORNADA 5

 

 

Free_will

 

Grup: D

Rival: Anima’l’animal

 

Veni, comedĕre, vici

 

N’estava farta. Cada dia maleïa la falta de valor que li impedia plantar cara a aquell nen dos cursos més gran que ella. Cada dia la mateixa història. Es sabia vençuda, expulsada de la possibilitat de participar en el dibuix dels seus propis esdeveniments. El so d’aquell clàxon penetrant no només anunciava l’inici dels vint minuts de pati. També despertava una angúnia impotent que lluitava diàriament contra tot rastre d’innocència. Quan la primera va acabar definitivament amb la segona, va desaparèixer l’encant hipnòticament paralitzant.

El que podia haver sigut un dia més en l’etern teixir de la submissió, va despertar diferent. Aprofitant els quatre minuts que la mare tardava sempre en rentar-se les dents abans d’acompanyar-la a l’escola, va baixar al rebost i, amb una cura inusual per una nena d’aquella edat, va condimentar el que mai era el seu entrepà amb una dosi concloent de verí per a rates.

El clàxon va sonar alegre, proclamant, finalment, justícia. Va ser el primer cop amb molt temps que va intentar resistir-s’hi, com qui juga amb un gatet trapella. D’aquesta forma va donar-se el plaer de contemplar aquell noi enfonsant-se en les arenes movedisses de la seva pròpia mort.

 

Tema: Victòria

197 paraules

 

Anuncis

11 thoughts on “Veni, comedĕre, vici – JORNADA 5

  1. Felicitats per un relat molt Shakespearià, escrit de forma molt delicada i amb precisió. Vot i queixalada a l’entrepà!!

    M'agrada

  2. M’ha costat decidir-me però finalment em decideixo per aquest relat ben realitzat, el meu vot és per aquesta història que ben bé podria haver passat en la realitat, crua, la revenja d’una futura assassina que no m’agradaria trobar-me en el camí.

    M'agrada

  3. Difícil, molt diíficl l’elecció, però avui m’he aixecat una mica gore i voto per aquest relat amb final “feliç”, una mena de justícia còsmica, que en la vida real seria desproporcionada, però que com es tracta de ficció…

    M'agrada

  4. Vot per aquest relat contundent i justicier. M’ha despertat tota mena de sentiments: ràbia, empatia, sorpresa, incredulitat…

    M'agrada

  5. PARÀGRAF 1 – LÍNIA 3
    “(Es) sabia vençuda…” > El pronom reflexiu “es” muta en “se” quan el verb que segueix comença per “s”.

    PARÀGRAF 3 – LÍNIA 2
    “…el primer cop (amb) molt temps…” > La preposició “amb” implica una idea de conjunció, mentre que “en”, que seria la correcta en aquest context, implica una idea d’inclusió. Per a una diferenciació millor, acostuma a ser útil traduir al castellà, on la distinció és molt clara.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  6. Em decideixo per la perla negra que et trobes al final, que decanta la balança en favor d’aquest relat. La victòria sempre és un camí ardu i que cal treballar amb el magí i amb el seny, sobretot.

    L’altre contendent ha presentat un text d’incòmoda lectura degut a una redacció que no facilita massa la tasca del lector. El missatge, però, és extraordinari.

    d.

    M'agrada

  7. Contundent relat. Tot i el bonic homenatge a la lliga del teu contrincant em quedo amb la cruesa i venjança infantil d’aquest i li dono el meu vot.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s