Arrugues – JORNADA 1

 

 

Javert

 

Tema: Vi dolç

Grup: B

Rival: X-Criptor_A (Mar de Nit)

198 paraules
 

Arrugues

 

Eres tan bell. Tan vell.

I no obstant, les teves arrugues m’afavorien.

Com t’estimava!

Tantes vegades havia besat aquelles llàgrimes olioses, meloses, punyents en contacte amb la zona àcida de les meves papil·les.

Tu, que sempre havies nedat a contracorrent, trencant tòpics i típics, insinuant mudaments impol·luts de daurats brillants filigranats amb rivets color mel, mostrant-te consistent i rígid en la teva pròpia visió del teu univers, falcat en terres de roca volcànica i esbarzers que esquinçaven la pell de qui gosés violar la intimitat de l’essència del que acabaries essent, respirant la calidesa d’un substrat agostat i ennegrit. Eixut. Esquerdat.

Com les teves arrugues quan en plena adolescència, la Botrytis t’acaronava lentament la pell i s’apoderava de part de la teva humitat, transmutant el cos i la sang en quelcom que tantes vegades jo havia castigat amb l’humiliant condemna de veure’t reclòs en barriques d’Allier fins a fer-te metamorfosejar.

Tu, Tokaji, eres la papallona que havia esdevingut nimfa primer i eruga abans.

I mentre sentia cada alè del teu esperit en contacte amb les arrugues dels meus llavis afectats per la Botrytis de l’edat, jo, el pare orgullós del fill que s’ha fet gran, bevia per recordar.

 

12 thoughts on “Arrugues – JORNADA 1

  1. El meu vot per aquest relat. M’ha fet treballar, llegir-lo unes quantes vegades, buscar la història del Tokaji i el fong Botrytis, però el perdono perquè el Tokaji s’ho val i la prosa d’aquest relat, també.

    M'agrada

  2. Em quedo amb la poesia i la bellesa d’aquest microrelat, tot i que tots dos estan prou bé. Potser m’ha captivat més l’ús del llenguatge d’aquest contendent.

    M'agrada

  3. Comentari
    Excepcional relat, tanmateix el seu contendent no es quedi curt ni de bon tros. En el rerefons dels dos relats el pas dels temps.

    Però aquest treball es poesia pura, difícil d’esbrinar, difícil d’interpretar en la seva magnificència El decurs de la vida que lenta però implacable ens va deixant aquestes arrugues invisibles, aquesta bellesa intangible de la vellesa. Aquesta lenta, meravellosa, irreversible metamorfosi, fruit del pas del temps, que com la Botrytis ens dona singularitat

    I així com el Tokaji és fruit de la verema tardana d’hivern, així com la boira s’instal•la sobre els conreus i facilita el procés lent, intermitent i irreversible del podriment del grans de raïm, i la seva meravellosa complexitat aromàtica, així és com la vida ens transforma lenta però inexorablement i ens engrandeix en la nostra complexitat.
    Un relat que et deixà un sabor agredolç a la boca, allunyat del vi dolç, però que ens transmet la seva elegància, delicadesa i personalitat.
    Poc més puc dir d’aquest relat. Com pot expressar-se aquest comentarista davant la seva bellesa? Que pot fer sinó tornar-lo a llegir, mastegar-lo literalment, gaudir-lo gota a gota i paladejar-lo amb els cinc sentits?
    El meu vot és per aquest bell relat, en el que no es pot defugir la seva acurada documentació, excel•lent referència a les barriques d’Allier.

    Amb la meva enhorabona pel seu o la seva creador/a i també pel seu contendent.

    M'agrada

  4. M’agraden força els dos relats però decanto el meu vot cap aquest. És un relat força poètic i això m’agrada, a més m’ha alliçonat força al fer-me buscar la relació de la botrytis i el vi.

    M'agrada

  5. Dono el meu vot a aquest relat, en el qual he trobat més matisos i aromes. I també trobo que té un final rodó: beure per recordar. Val a dir que m’he perdut una mica sobre qui era aquest ”tu’.

    M'agrada

  6. M’ha costat decidir-me entre la complexitat d’aquest text i la dolçor de l’altre. Finalment deixe ací el meu vot.

    M'agrada

  7. Tot i les comparances vinícoles encertades de l’altre text, la rodonesa i el llenguatge em fa decantar la balança en favor d’aquest relat.

    Molt bona feina dels dos contendents.

    d.

    M'agrada

  8. Anàlisi ortogràfic:

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA ÚNICA
    “I no obstant (), les teves arrugues…” > En català la locució “no obstant” no va mai sola, sinó que se sempre ha d’anar acompanyada del seu referent, sovint usant la forma genèrica “no obstant això”.

    PARÀGRAF 6 – LÍNIA 5
    “…fins a fer-te (metamorfosejar).” > La forma correcta del verb és “metamorfosar”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s