Elemental – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (III)

 

 

Javert

 

Competició: Mêlée de consolació (III) – LLMRC 2016

Gènere: Intriga / Negre / Policíac

 

Elemental

 

Al carreró, les gotes de pluja contra el vidre de les ulleres del cadàver marquen un compàs perfecte de dos per dos. A dins, la soprano fa l’agut final de l’ària Addio del passato.

M’ajupo. Mig minut fins que un John massa coix per seguir-me travessi esbufegant la porta.

El rigor mortis s’escampa pel cos com el vapor de les xemeneies pel cel embrutit de Londres, transformant ràpidament rubor en glaç.

La posició del cos delata el patiment i el dolor sofert pel verí; els músculs exageradament engarrotats i l’expressió terroritzada expliquen la velocitat amb què aquest s’ha escampat a través dels pulmons.

Segell inconfusible d’en Moriarty.

Elemental.

El tenor ha obert la porta dels camerinos. Plovia i ha restat a l’ampit, fumant una cigarreta. El verí, impregnat al tabac, ha trigat escassos segons a fer efecte. Ofegant-se, s’ha recolzat a la porta i hagués caigut enrere si jo no l’hagués empès lleugerament enfora.

Deixo caure damunt del cos una tarja amb la signatura del meu adversari perfectament imitada.

El cas és tan senzill que deixaré que sigui en Watson qui el resolgui.

Somric. M’arreglo l’ala posterior de la gorra.

M’ho repenso.

És un cas perfecte per a Sherlock Holmes.

 

Contrincants: 1; 2; 3

200 paraules

Anuncis

7 thoughts on “Elemental – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (III)

  1. Haig de dividir el meu vot entre dos relats que crec mereixedors el premi. D’aquest en destaco l’estil, magníficament ben escrit (m’ha agradat molt la metàfora del rigor mortis) i l’originalitat en girar les tornes i fer que ara el narrador sigui el nostre estimat Sherlock. L’enhorabona i molta sort.

    M'agrada

  2. Moriarty, je,je,je…
    Excel·lent relat, excel·lent motiu per revisar el llegat d’en Conan Doyle.
    En aquesta excel·lent batussa negríssima i intrigant,…. el meu vot és per ………..

    M'agrada

  3. Interessant volta de rosca sobre la figura de l’infal·lible Holmes o l’infame Sherlock, segons es vulgui veure. Li dono el meu vot victorià a aquesta història jekyllhydiana.

    M'agrada

  4. PARÀGRAF 8 – LÍNIA 1
    “Deixo caure damunt del cos una (tarja)…” > La forma correcta per referir el tipus d’objecte que es desprèn del contexte seria “targeta”. El substantiu “tarja” respon a altres significats que no s’ajusten a la situació narrada.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  5. Deixo el meu vot per “Elemental”. La narració de l’autòpsia està molt ben descrita. La història, ben portada . L’atmosfera, ben aconseguida. El desenllaç, ben completat i el títol, ben trobat. I en conjunt, un boníssim relat.
    Enhorabona!

    M'agrada

  6. Davant la necessitat d’una nova votació, i després de dubtar molt ja que la qualitat dels dos textos supervivents és innegable, dono el meu vot a aquest homenatge a Sherlock Holmes: font inesgotable de revisions i noves històries.
    Malgrat que el personatge de Conan Doyle no arribés a dir mai el famós ‘Elemental, estimat Watson’, l’expressió ha quedat ja empeltada a l’imaginari col·lectiu. I em sembla elemental que aquest text mereix guanyar la competició.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s