Les regles del joc – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (IV)

 

 

Javert

 

Competició: Mêlée de consolació (IV) – LLMRC 2016

Gènere: Històric / Ucrònic / Distòpic / Utòpic

 

Les regles del joc

 

El silenci era tan pesat que feia mal a les orelles. De nit, els carrers del ghetto s’omplien de boira càlida i pudent que emergia de les clavegueres, il·luminada pels quatre fanals grocs que encara funcionaven. Als voladissos dels blocs on dormien apilats, es reconstruïen els caramells amb el vapor de les respiracions agitades. Ni l’albada aconseguia aixafar la sensació que cada feixuga martellada al rellotge d’aquelles vides, les acostava més a la fi.

Recordo d’aquell matí del 18 de maig de 1943 el grinyol de la porta principal del ghetto renegant per no deixar-se obrir; el tossir dels motors avançant sense pressa; el trepig de la neu per les rodes; el lament de les portes en obrir-se, el doblec de les botes i el frec de les armes contra els abrics de cuir; la respiració nasal agitada.

El parpelleig glaçat de la mirada d’Amon Göth.

Tot era tan fàcil que de sobte em vaig sentir estafada.

I no intenteu mai estafar la mort.

Vaig seure al sostre gebrat d’un Krupp-Protze mentre abraçava cada una d’aquelles ànimes àries fent-les meves.

Al cap i a la fi, un petit canvi en les regles del joc faria més divertida la guerra.

 

Contrincants: 1; 2; 3; 4; 6; 7

200 paraules

Anuncis

3 thoughts on “Les regles del joc – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (IV)

  1. M’agrada molt aquest relat, té el meu vot.
    Per una banda, la història explicada. Ens parla la mort, tot i que no ho sabem fins a la part final, ben portat. Fantástica la frase “I no intenteu mai estafar la mort” per descobrir-nos-ho. I el gir final és molt bo, que es fotin els cruels assassins (els jueus es deurien quedar atònits, llàstima que no passés així en cap ocasió).
    Per altra banda, la descripció detallada i les paraules emprades ens porten allí, en fan sentir la situació d’opressió, de fred, els sorolls que ens envolten,…

    M'agrada

  2. PARÀGRAF 2 – LÍNIES 2-3
    “…(el tossir) dels motors avançant sense pressa…” > Al contrari que en castellà, en català no es permet la substantivació dels infinitius per atribuir-los funcions de subjecte, a excepció d’alguns casos particulars. L’opció aquí seria recórrer directament a la forma substantiva que es deriva del propi verb: “l’estossec”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s