La nena que repartia galetes – MÊLÉE D’ANY NOU 2016

 

 

Javert

 

Competició: Mêlée d’Any Nou – LLMRC 2016

Tema: Noves esperances

Condició necessària: Un dels personatges ha de tenir algun tipus de relació amb la mort

Contrincants: 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

196 paraules
 

La nena que repartia galetes

 

La Laura serpentejava entre els llits sense aturar-se, com si pogués desempallegar-se de la ferum enganxosa que exhalaven els cossos  amuntegats, protegida per la caputxa negra amb què tantes vegades havia escapat de la mare per repartir galetes d’amagat entre els nous orfes. La goma de les sabates brutes de fang i sang cruixia en un trist adagio, on cada compàs s’acompanyava d’un gèlid sospir il·luminat per l’alba que perforava els vidres trencats de l’hospital.

Els seus ulls de nena, d’un blau tan viu que desentonava entre la mort encapsada per les quatre parets pigallades pels trets que encara fumejaven, es deturaren davant del cos del pare, cosit a trets pels soldats abans de fugir.

– Véns a buscar-me? – Mormolà ell, en sentir-la.

I mentre els cants del poble al carrer, celebrant la victòria, s’escolaven i ressonaven omplint d’una estranya pau i esperança l’habitació, la Laura va xiuxiuejar-li que sí, i posant la mà damunt les parpelles del pare, va esperar a que aquell cos deixés de patir.

Només llavors, va deixar caure una galeta remollida damunt del pit, abandonant per sempre aquell lloc i taral·lejant els mateixos càntics de pau de la seva gent.

 

Anuncis

5 thoughts on “La nena que repartia galetes – MÊLÉE D’ANY NOU 2016

  1. Un relat intrigant, punyent, esfereidor, que no obstant ens descriu una situació dissortadament coneguda, ens captiva i ens invita a capbussar-nos en una realitat que dia rere dia veiem amb el nostres ulls, que dia rere dia amaguem sense recançes amb la mateixa facilitat amb que canviem de canal de la televisió amb el comandament a distància.

    Un relat que juga amb el contrast dels ulls de la nena, de la seva mirada neta i transparent, el blau del cel, i la foscor de les tenebres a l’aguait. D’aquesta nena marcada per l’adversitat, que ja des de ben petita ha viscut tantes vides i tantes pèrdues. Aquesta nena que se’ns amaga darrera del títol d’aquesta història.

    I les galetes, que potser simbolitzen els òbols col·locats pels grecs en els ulls dels morts per afrontar el llarg viatge: una nova vida més enllà de la mort, més enllà de la vida.
    Aquesta galeta que simbolitza l’humil ofrena als déus que esperen el pare una vegada traspassada la darrera frontera.

    Un relat en el que poc importa qui és o que simbolitza la nena de les galetes, però que en la foscor, ens permet albirar, com ens diu l’autor/autora, la pau i l’esperança de que tot està fet però encara tot està per fer.
    Un relat que en la seva cruesa ens fa volar emocionats – impecable i encertada llicència musical- al acords d’un trist, lent i colpidor adagio.
    Adagio, les notes negres.Negres com la caputxa negre de la nena. Negre com la mort encapsada.
    Adagio…

    Acabo la colpidora lectura d’aquest relat i ressonen en el meu imaginari les paraules del pare a la seva filla, com les que Beethoven va dedicar a una alumna estimada.

    «Ara visc més feliç. No podràs mai figurar-la vida tan sola i trista que he passat en aquests últims temps … Aquest canvi és obra d’una afectuosa, d’una màgica nena que m’estima i a qui jo estimo. »

    La nena que repartia galetes. En aquesta Mêlée extraordinaria per la seva qualitat literària, el meu vot és per a aquesta nena.

    Enhorabona.

    M'agrada

  2. Crec que aquest és el microrelat que mereix la meva votació. Ho és per diferents motius. En primer lloc, tot i que n’hi havien d’altres que m’han semblat interessants, molts no recollien (al meu parer) les condicions proposades (especialment la de noves esperances). En segon lloc. valoro la intensitat d’aquest microrelat. Ho és des del primer moment, el que t’enganxa i et fa mantenir una tensió constant extremadament dolça. Per acabar, el final és capaç de tancar-se d’una forma espectacular, fent que la resta del text es sobredimensioni enormement. .

    M'agrada

    • Moltes gràcies pels teus comentaris! Res millor que fer sentir quelcom especial al lector… Intentaré seguir sorprenent-vos!!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s