La nimfa de Demèrcles – MÊLÉE D’ANY NOU 2016

 

 

M. Salonius

 

Competició: Mêlée d’Any Nou – LLMRC 2016

Tema: Noves esperances

Condició necessària: Un dels personatges ha de tenir algun tipus de relació amb la mort

Contrincants: 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

187 paraules
 

La nimfa de Demèrcles

 

En Demèrcles plorava desconsoladament sota un salze ploraner, semblava una tràgica ironia dels déus. Els sàtirs són éssers alegres, però Hades s’havia endut a la seva nimfa. La seva estimada. Era una nimfa de pell clara amb un vestit fet de pètals de cirerer. Però ella mai l’hi havia parat atenció. Tot i així, n’estava terriblement enamorat, i també estava terriblement deprimit.

Una primaveral brisa li va acariciar el genoll. En Demèrcles es va eixugar les llàgrimes. Què havia estat? Era una noia. Una noia de cabells rinxolats que dansaven al ritme del vent que emergia de la seva pròpia pell. Era una noia preciosa. Amb uns ulls blaus i unes cames llargues i primes. Els ocells piulaven al seu voltant. En Demèrcles s’havia quedat embadalit davant d’aquella nimfa celestial. Els sàtirs són molt enamoradissos, i no els hi costa res oblidar-se de qualsevol amor per sospirar profundament per un altre.

La nimfa li va somriure a en Demèrcles, que quan va fregar-se els ulls per comprovar que aquella visió no era una al·lucinació, es va trobar que els tenia molls. Per què? Ja no se’n recordava.

 

Anuncis

4 thoughts on “La nimfa de Demèrcles – MÊLÉE D’ANY NOU 2016

  1. De la fugacitat…

    Delicat relat d’agradable lectura. La història flueix com l’aigua que acompanya els salzes en la seva vida. Aquests salzes que mitiguen el dolor. El dolor existencial del sàtir per la mort de la seva estimada nimfa. Aquest salze ploraner que comparteix les penes de Demèrcles.

    I Demèrcles, qui ès? Un sàtir qualsevol que no ha assolit el favor dels poetes i el dret de estar present en els llibres ni formar part dels mites?…… fins ara! Fins ara que l’autor/a d’aquest relat li ha donat vida.
    Demèrcles ja no és un nom anònim. Demèrcles simbolitza la capacitat d’imposar-se a les adversitats, la capacitat de passar pàgina, com encertadament se’ns diu: “Els sàtirs són molt enamoradissos, i no els hi costa res oblidar-se de qualsevol amor per sospirar profundament per un altre “.

    Així som nosaltres, resistents, sobrevivents en un món hostil.
    Un relat sensible, dolç i amable – que bonica la descripció de la nimfa: pell clara amb vestit fet de pètals de cirerer.
    Llegeixes el relat per tercera vegada i perceps la brisa de primavera al clatell i el piular dels ocells.
    Mires el rellotge i ja és mitjanit.
    T’emmiralles en Demèrcles i somrius. Un somriure agredolç. El record del passat i la il•lusió pel futur.
    Tanques el comentaris i somrius pensatiu abans de penjar-lo..
    Per què? Ja no te’n recordes però, ja poc importa.

    Tan sols penses,..gràcies Demèrcles!

    Gràcies i enhorabona per aquest relat màgic i sensible

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s