L’ull de l’huracà – JORNADA 8

 

 

lletraguarit

 

Grup: B

Rival: X-Criptor_A (Nebulity)

 

L’ull de l’huracà

 

Entre el cotxe fúnebre, parat davant de l’església, i el fèretre, dissimulat sota l’arrogant corona de roses, queda menys d’un metre. Ara que els portadors han superat la prova dels tres esglaons, polits per tantes passes i penes que durant segles van transitar els camins de Déu, les parelles que el segueixen, amb cares llargues i agnòstiques, respiren alleugerides. Ja en queda poc. Aviat hauran complert i se’n podran tornar a les rutines de cada dia.

Ningú veu venir la foscor gairebé instantània, que els cau a sobre com una llosa antediluviana. Ningú endevina tampoc el cop de vent, tan fort que fa volar barrets, esvera faldilles de senyores rondinaires i s’emporta amunt -tan amunt que no hi ha temps per atrapar-la- la corona. En un moment, el silenci i la canícula exploten, l’horitzó desapareix i tot es confon. El cel s’obre i allibera un aiguat que esborra de la faç de la terra pobles, esglésies, cotxes, taüts i records.

Al bell mig de l’huracà, allà on totes les remors callen, confortablement assegut sobre la seva pròpia corona, en Marcel, el difunt, somriu, mentre encén un havà i deixa caure unes cendres perfumades i expiatòries sobre l’efígie del món.

 

Tema: Huracà

199 paraules

 

6 thoughts on “L’ull de l’huracà – JORNADA 8

  1. Perfecte descripció , adjectius adients, l’arrogància de la corona de roses que ens eleva per damunt de la mortalitat disposada a trascendir el món dels mortals.
    La corona com a símbol i vehicle del traspàs i , potser, la venjança del traspassat, aquest Marcel sorneguer que ens contempla des de dalt.
    O jo o el caos!, o potser una metàfora de com el món d’en Marcel desapareix de la mateixa manera que ell desapareix del món.
    És el Món el mateix teatre de la vida i nosaltres simples comparses amb contracte temporal, o és el món aquest decorat provisional, aquest mocador vell i gastat, aquest teatre de províncies que abandonem per anar al West End londinenc, o a Broadway mentre gaudim d’un havà qual si fóssim un nou Orson Welles.
    Agraeixo i gaudeixo de la flaire de les cendres perfumades d’en Marcel i li dono el meu vot per haver-me despertat de la complacéncia i deixar-me volar amb ell fins el mateix ull de l’huracà.

    M'agrada

  2. Per primera vegada en aquesta lliga, em veig obligat a donar un punt a cada relat. Tots dos són idees genials sobre el tema en concret. Em aquest cas, un relat apocalíptic en un context d’un enterrament sota una atmosfera magnífica. Felicitats als dos!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s