No-existències – SEMIFINALS

 

 

lletraguarit

 

Eliminatòria: Semifinals – Anada

Rival: Cul-de-sac

 

No-existències

 

Hi ha una gota de pluja que s’ha quedat enganxada al vidre. És grossa i s’allarga cada cop més, maldant com una larva per passar a nimfa. La segueixo amb el dit per la part de dins de la finestra, m’imagino tocar-la. Fa temps que ha parat la pluja, però aquesta gota encara no cau. Nia dins de la foscor i em torna una imatge borrosa de mi mateix.

La mare va morir fa tres mesos, tres dies i quaranta-tres minuts. No sé com ho sé. Tampoc sé si el factor temporal té algun significat. A vegades, penso que estem inventant el temps perquè ens avorrim. O potser només intentem protegir-nos del caos que presagien les altres dimensions, les desconegudes. El cas és que la mare va morir fa exactament tres mesos, tres dies i quaranta-quatre minuts i algú dins meu actualitza la informació cada segon, de manera automàtica i covard.

Era molt bona persona, la mare. Tenia una veu bonica i un gos petaner. Li agradava nadar i anar al cine. Hi havia un noi que l’estimava. És el que n’expliquen.

 

Com que ella va morir fa tres mesos, tres dies i quaranta-cinc minuts, jo no vaig néixer mai.

 

Tema: Mares i fills

200 paraules

 

Anuncis

7 thoughts on “No-existències – SEMIFINALS

  1. Elogi de la senzillesa

    Admirable relat. Senzill, captivador, ple de sentiments.
    Moltes vegades he volgut descriure les sensacions que experimentes quan, darrere d’un finestral, observes com cau la pluja, o, dins d’un cotxe, en un tren de rentat, les gotes d’aigua en el parabrises es transformen en imatges fugisseres plenes d’irreals i indescriptibles sensacions.

    Admirable relat que ens fa pensar en el significat del temps, si el temps existeix o només és una eina per parametritzar la nostra vida, per acotar unes vivències que ja no existeixen, o potser mai van existir, i unes perspectives que potser mai arribaran a existir.

    Un relat que ens parla de l’existència, de la vida i de la mort, i un paràgraf final, colpidor en la seva senzillesa i humà, profundament humà.

    Un relat, aquest relat, que m’hagués agradat escriure, però ja no escriuré mai, perquè aquesta petita gran història, aquesta joia, es podrà igualar, però difícilment superar.

    Acabo amb un breu i sincer apunt referit al relat del seu contendent que també es mereix la meva sincera enhorabona.

    Tempus fugit, un encontre per recordar..
    Gràcies

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s