Sota les escombraries – FINAL

 

 

lletraguarit

 

Eliminatòria: Final

Rival: Senyor Cordills

 

Sota les escombraries

 

Camina mecànicament, amb els ulls a terra, temptejant el sòl en cerca de sediments d’origen artificial. Davant seu, el desert enterra històries mai explicades. Abans hi havia ocells, balenes i arbres. No en pot imaginar la veu, ni el tacte. Fantasieja amb simfonies de fulles blaves mentre l’avís de tornada sona esmorteït, en un pla llunyà.

Creia que el concepte de dolor només existia en la realitat virtual, però la nova sensació d’esgotament que experimenta el sorprèn per la seva agudesa. Porta tot el dia amb aquest rosec per dins, provocat pel descobriment del matí, mentre treballava en les excavacions d’escombraries dels segles anteriors: un objecte de paper, material molt rar, cobert d’uns símbols difícils de desxifrar. Hi havia sentit una forta atracció, més enllà de qualsevol comandament. Sabia que, si l’hagués mogut, s’hauria desintegrat. Sense esperar permís, havia col·locat el visor a un centímetre del fòssil. Codi. Cerca. Llenguatge. Cerca. Entrada.

La decisió està presa: no tornarà a la base i es quedarà al desert per sempre més. Perquè l’Alex003100 ja no és el mateix. Ara, ell pot fer que els ocells volin i que les balenes cantin. El llibre de contes de sota les escombraries ha quedat obert.

 

Tema: Escombraries

200 paraules

 

18 thoughts on “Sota les escombraries – FINAL

  1. Els dos relats estan al nivell d’una final. Enhorabona. El final i l’homenatge a la literatura que aquest relat amaga fins a l’última línia, fa decidir-me pel que ha trobat Alex003100 sota les escombreries.

    Liked by 1 person

  2. Curiós que tots dos relats siguin propers al gènere de la ciència-ficció i ambdós també ambientats en el futur. L’altre és bo, sí, però es que aquest és molt bo i m’agrada molt. Amb una fina prosa poètica s’utilitzen les paraules justes, per explicar-nos una història freda d’inici i que es va escalfant en el nus i obre la caixa de Pandora en el seu desenllaç. La decisió està presa: votaré aquest tros de relat. M’agraden les fulles blaves. Felicitats.

    Liked by 1 person

  3. La revolta dels fills de les escombraries

    Una història excel•lent que beu directament dels pobles indoeuropeus i de la mitologia grega, i que suggereix subliminalment un paral•lelisme entre l’abocador que dona a llum els “novohumans” i la acció de Gea, la Mare Terra – excel•lent referència a la drecera presa per l’Evolució- per redreçar la situació.
    Una Gea que s’enlaira per damunt del Caos d’una Humanitat que es precipita lenta però inexorablement cap a la seva destrucció.
    I és així, com més enllà del Caos i la complexitat, dictada la sentència, la societat dels humans, ja allunyada de l’equilibri, s’enfronta a la seva desaparició i a un nou ordre que prendrà el seu relleu.
    Una situació que es repeteix i es repetirà en la història de la Humanitat, quan les classes oprimides es autoorganitzen i es revolten contra els seus opressors.
    Un relat que ens parla de la injustícia, de falta de respecte i menyspreu envers els més desfavorits i de la maldat de la naturalesa humana.
    La explotació, la crueltat dels sistema i la ceguera dels humans. Esclavatge, racisme, guerres religioses, intolerància: ahir els africans, els gitanos, els jueus, i qui sap quan, els novohumans.
    Un gran relat, imaginatiu i d’alta volada, que tanmateix ja ens alerta en el títol d’una revolta i ens avisa de les seves conseqüències, no és fins les dues frases finals que l’autor/a es treu un conill del barret i ens desvetlla el inici d’un nou relat. ( ..continuarà ?)
    La meva enhorabona i sort a la final.
    —————————————————————————–
    Sota les escombraries

    En contraposició al teu contendent, aquest relat ens parla de màgia, d’interrogants, d’un passat desconegut, de sentiments, de la presa de consciència, de l’anima amagada de la condició humana, del Jo.
    Un relat evocador,humà, que ens parla de la nostra debilitat, dolor, esgotament, soledat, però també de sensibilitat, de la vàlua d’un senzill tros de paper, de sentiments, de símbols i significats.
    Un relat agredolç, embolcallat per una sensació de pèrdua que flueix i t’envaeix enmig d’una imaginaria – excel•lent menció – simfonia de fulles blaves
    El tornès a llegir i tu mateix et sents protagonista d’aquest conte. I mentre rememores les pel•lícules de Studio Ghibli, de Miyazaki, el viatge de Chichiro, Nausicaa o Contes de Terramar, i t’emmiralles en “Kerity i la casa dels contes” o en el mateix Tim Burton, penses que aquesta història es mereix per dret propi formar part d’un llibre real, per a petits i grans, d’una pel•lícula, o d’una cançó.
    Alex003100, potser un petit, …androide?, …ja no és el mateix, i aquest lector tampoc.

    No puc només que, al igual que al teu contendent, donar-te la meva enhorabona i en aquest cas, el meu vot.

    Molta sort a la final!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s