Una carta perduda – JORNADA 5

 

 

lletraguarit

 

Grup: B

Rival: Xinxan the Cat

 

Una carta perduda

 

Des que s’havien conegut a la classe de lectura creativa, la Siri només pensava en la millor manera de fer-li saber els seus sentiments. Va acabar decidint-se per una carta, malgrat que, a part de certes empreses submergides, relacionades amb els instints que alguns s’entossudien a mantenir fora del marc genètic legal, ningú més feia servir aquest mitjà per comunicar-s’hi. Però l’Àlex sabria apreciar-la. La Siri va comprar, per tant, en una pàgina d’antiguitats, un full de paper fet amb cel·lulosa de veritat i un palet de grafè antic, va sublimar l’amor en una mostra exquisida de cal·ligrafia, va enviar-l’hi i es va dedicar a esperar.

L’espera va acabar després de molts quilos de soledat saturada, quan el va veure de lluny, somrient a una altra noia.

El pitjor de tot era que, si li ho hagués preguntat, l’Àlex no hauria ni recordat la carta. El dia que la va rebre, va girar-la per tots els costats i, pensant-se que era publicitat d’alguna casa de massatges tailandesos, va llançar-la al contenidor de reciclatge. A la generació de l’ALEX333OS10 feia temps que no els implantaven programes considerats obsolets, com ara cuinar, procrear, llegir textos escrits a mà o desxifrar antiquades Siris.

 

Tema: Cartes d’amor

200 paraules

 

4 thoughts on “Una carta perduda – JORNADA 5

  1. Curiosa contraposició entre la fi de l’escriptura en un món digitalitzat o transhumanista, i la seva necessitat com a placebo de la soledat.

    El seu contendent, ens parla de la transmutació d’un iaio-flauta que va deixar d’anar a veure les obres de la seva ciutat, en un “viejo-verde” a la recerca dels temps perdut.

    Dramàtic que això li passi al setanta anys, fet que posa de manifest que en plena joventut, més enllà dels viatges en vies de desaparició del Immserso, la retallada de les pensions l’hagi abocat a escriure.

    En aquest cas em decanto per l’empat!

    M'agrada

  2. He de confessar que el tema d’aquest enfrontament és un dels meus prefertis.
    I amb aquesta personal premissa, d’entre els dos relats, m’acabo decantant per aquesta història futurista i fantàsitca. Crec que sempre hi ha, en tota bona història d’amor, una carta que és perd, que no arriba al seu destinatari, com aquesta que ha escrit la protagonista.
    He gaudit més llegint aquest text, Per tant,el meu vot es queda aquí 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s