Güellzilla – MÊLÉE DE SANT JORDI 2017

 

 

Mar de Nit

 

Competició: Mêlée de Sant Jordi – LLMRC 2017

Tema: Monstre

Condició necessària: Inclusió d’una multitud en el relat

 

Güellzilla

 

El Parc Güell bull amb la munió de turistes diaris que el visiten. Tot sembla alegria en el transcurs d’un dia assolellat, però el drac n’està fins als collons dels guiris. No fan més que tocar-li les potes i fer-li milions de fotos. Ha arribat la seva hora, l’hora de la revenja. Quan els vigilants recorden als visitants que ja és l’hora de marxar, es llença al damunt del darrer grup de japonesos que se li posaven al costat per les últimes selfies. No en deixa ni rastre. Al país d’origen tardaran a trobar-los a faltar i els serà difícil seguir-los la pista fins a esbrinar què va passar.

Surt el sol i novament es repeteix la història. Aquest cop els incauts són uns hooligans anglesos.

Amb el pas dels dies alguna cosa s’ensumen els vigilants, però ja els va bé que algú els doni un cop de mà. Volen plegar aviat.

 

Contrincants: 12, 3, 4

152 paraules

Anuncis

4 thoughts on “Güellzilla – MÊLÉE DE SANT JORDI 2017

  1. Dono el meu vot a aquest microrelat.
    Sempre m’havia semblat que el drac del Parc Güell era força apacible però potser aquesta imatge endolcida que en tinc és per culpa de la labor d’ocultació de la veritat que fan els vigilants del parc.

    M'agrada

  2. Com que no sé si es va comptabilitzar el meu vot (em va donar error) torno a fer.lo per aquest relat per la volta de full a un personatge més que conegut i un final que té la seva xispa (si està duplicat demano disculpes!)

    M'agrada

  3. Un relat fresc, àgil i divertit i una molt encertada transmutació del beneït Drac del Parc Güell en Güellzilla , que es fa curt i que reflexa fil per randa la vida en el Parc Güell , com pot acreditar el que subscriu perquè el visita amb freqüència per passejar un ca i esbrinar qui son els coreans, el xinesos i els japonesos.

    I és que el que ens diu aquest sorneguer relat és exacte, exactament el que succeeix dia rere dia. Des dels vigilants que no els hi treuen els ulls als agosarats visitants que mortifiquen a l’estimat Drac o s’enfilen a les cornises de la Plaça de la Natura per fer-se una selfie a risc de fotre’s daltabaix, i l’actitud dels vigilants que al final de la llarga jornada ja n’estan fins als nassos de tanta gent i tantes bajanades per quatre miserables xavos que els hi paguen les empreses en l’orbita del venerat Ajuntament de Barcelona

    També, en un altre context, aquest relat és un bon motiu per reflexionar cap on va aquesta ciutat dels miracles envaïda i colonitzada per turistes i visitants.

    Tanco aquest breu comentari donant-li el meu vot a aquest divertida i ben parida història, dient-li a l’autor o autora, que ja he encarregat la meva camiseta solidària per a la propera temporada.
    Tots som Dracs
    ( i també n’ estem fins als collons)

    Nota:
    Espero en candeletes la segona part de la història, que de ben segur ens il•lustrarà on anat a parar els turistes desapareguts. ( i ho dic seriosament)

    M'agrada

  4. Ah, el malestar de la ciutat envers el turisme massiu que l’assetja, encarnat en un drac enfurismat de Gaudí. Deixo el meu vot per aquesta gran idea, desenvolupada, a més, amb humor.
    Salutacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s