Miralls – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (II)

 

 

Mar de Nit

 

Competició: Mêlée de consolació (II) – LLMRC 2016

Gènere: Ciència-ficció / Fantasia / Terror

 

Miralls

 

Aquell dia l’Oriol es va llevar tot trasbalsat: havia somiat que moria en un accident de trànsit. Que real li va semblar! Un cotxe impactava frontalment amb el seu i una part de la carrosseria li travessava el cap. Llavors va despertar.

Necessitava beure aigua. Al lavabo, davant la pica, es va aturar en sec amb els ulls esbatanats. La imatge que li tornava el mirall no podia ser certa: era la seva cara, però amb un tall al front, de fet un forat de la templa a la coroneta, regalimant sang. Com era possible? Es palpà i comprovà que el front estava intacte, mentre el mirall li seguia tornant la imatge amb la ferida fatal i uns dits que repetien els seus gestos però ben ensangonats.

Molt angoixat, decidí anar a casa de la mare. Pujà al cotxe i enfilà cap al final del poble. Mirant pel retrovisor es tornà a veure el forat al cap, i no va adonar-se que es desviava del seu carril fins a notar el cotxe al qual envestia, com en el somni…

Fou el primer cas d’un fenomen ara àmpliament estudiat: “el futur emmirallat”. I tu, ja t’has mirat avui al mirall?

 

Contrincants: 1; 3; 4

199 paraules

Anuncis

6 thoughts on “Miralls – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (II)

  1. Tots els relats presentats són d’una qualitat impecable i tot mereixerien guanyar. Tot i això, per no estar fent pròrrogues eternament fins l’ensopiment, la qual cosa desprestigiaria la LLMRC irreversiblement, voto per “Miralls”, que és el que m’ha agradat una miqueta més. En destacaria el sentit de l’humor negre o el negre sentit de l’humor, o potser millor, el negre sentit de l’humor negre.

    M'agrada

  2. Comentari:
    No obstant no acabi d’enquadrar aquest relat en els gèneres de ciència ficció, fantasia o terror, més aviat ho classificaria en un nivell inquietant, m’ha agradat com es tracta el clàssic tema del mirall com a motiu visual. Miro i em miren, miro i em miro, miro i em reflecteixo en el mirall. Qui sóc jo, qui ets tu, el que mira o el que és mirat? El mirall, com la finestra més enllà d’un mateix. En clau cinematogràfica ” La finestra indiscreta” on, com en aquest relat, la mirada, emmirallar-se, en l’exterior que angoixa al protagonista
    El mirall ens planteja el dubte de qui és el subjecte i qui és l’objecte, si tots dos coincideixen en la mateixa persona i sobre qui és el viu i qui és el mort: com aquell que diu, un futur emmirallat en el present en un context paranormal.

    La pregunta és si l’Oriol va sobreviure per explicar la seva experiència o primer va morir en l’accident i el seu esperit va tornar a casa seva.
    Però això ja seria entrar en terrenys pantanosos i parlar de la persistència de la memòria després de la mort, del futur emmirallat o, per què no, de la regressió temporal del protagonista o de la visió del mort en vida del que va ser el viu ja mort.
    Qui ets tu, el que mira o el que és mirat?
    Un relat aparentment innocent,…. aparentment!

    M'agrada

  3. Voto per aquests “Miralls”, un magnífic exemple de fantasia especulativa, amb el sempre atractiu i inquietant joc dels miralls, amb premonició fatal inclosa. Ben fet!
    Salutacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s