Pensaments arran de terra – MÊLÉE DE CLOENDA 2016

 

 

Mar de Nit

 

Competició: Mêlée presencial de Cloenda – LLMRC 2016

Lloc i data: Jamming Lounge, Barcelona; 13/01/2017

Frase d’inici: “M’empassaré el meu propi vòmit…”

Paraules obligatòries: predicar, gigoló, atòmic

Temps d’escriptura: 5 minuts

 

Pensaments arran de terra

 

(AQUEST ESCRIT CORRESPON A UN EXERCICI D’ESCRIPTURA ESPONTÀNIA)

“M’empassaré el meu propi vòmit”, vaig pensar mentre m’arraulia sota el llit. “Perquè com el seu home em vegi no em valdria cap ajuda que pugui caure’m del cel. I és que això de predicar amb l’exemple no ha estat mai el meu fort. L’altre dia li deia al gigoló de la barra del bar que no barregés les begudes i… ja veus, ara estic jo amb tant d’alcohol al cos que ni un submarí atòmic ho resistiria com a combustible.

Per què, just avui, havia de tornar abans d’hora el seu home?”

 

Contrincants: 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8

93 paraules

Anuncis

4 thoughts on “Pensaments arran de terra – MÊLÉE DE CLOENDA 2016

  1. Dono un dels meus vots a aquest relat, per la manera com ha sabut lligar els tres mots afegits i perquè en poques paraules obre i tanca una història amb sentit i refinament.

    M'agrada

  2. Una cloenda de la Lliga espatarrant, per recordar, i la meva enhorabora a tos els/les participants, jo mateix inclòs, i perquè no dir-ho, bocabadat, sorprès i quasi ofegat per la imaginació desbordant que rajava a dojo dels caps de tots i totes els/les participants.
    Tanmateix, si hi havia un cap serè, un iceberg, un home o una dona de gel transmutat/da en relataire, aquest/a de ben segur és el cervell privilegiat o ben entonat, que va tenir temps suficient per posar-li títol i tela marinera al seu relat.
    Tanmateix, les males llengues diuen que aquest relat ja el portava subliminalment preparat, ja que corresponia a una experiencia previà, inoblidable i personal viscuda en la vida real.
    Així doncs, li dono el meu vot amb l’esperança que, guanyi o no guanyi, en la més estricta intimitat, ens expliqui a tots nosaltres el preambúl i l’epìleg d’aquesta apassionant història arran de terra.

    M'agrada

    • David, t’agraeixo els elogis per la part que em toca. Certament la imaginació de tots estava desfermada aquell vespre, van sortir històries amb sentit tot i l’estrès, la brevetat del moment i les paraules que el nostre amfitrió deixava caure sobre nosaltres.
      Pel que fa a les teves afirmacions respecte a experiències prèvies com a font d’inspiració, no negaré que en algún relat pugui ser així, però no ho és en aquest cas! I si algú afirma ser-ne testimoni per haver coincidit amb mi sota d’un llit, és ben fals!, he he.
      Una abraçada per a tots.
      Carme.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s