Hemorràgia fatal – JORNADA 4

 

 

Otgerinyu

 

Grup: A

Rival: Senyor Cordills

 

Hemorràgia fatal

 

Quan va rebre el tret no entenia res.

Com havia acabat en aquella situació? Com podia haver-hi gent tant boja per arribar a l’extrem de disparar a una altra persona? No podia deixar de pensar en la injustícia que estava patint mentre es dessagnava tirat allà terra, perdut en aquell racó de món.

Mica a mica les forces minvaven. Serrava fort les dents, en part pel dolor, en part per la ràbia del seu macabre destí. Les llàgrimes afloraven lentament per la comissura dels seus ulls. Mentrestant el terra s’anava pintant de roig. El final s’acostava, podia notar com s’anava consumint lentament l’espelma on cremava la flama.

De sobte se succeïren les imatges, una darrera l’altra com una delirant exposició de diapositives, mostrant el cicle complet de la seva curta existència. I va ser llavors quan realment va comprendre el significat d’aquella bala.

 

Tema: Hemorràgia

143 paraules

 

8 thoughts on “Hemorràgia fatal – JORNADA 4

    • No acabo d’estar-hi d’acord. Jo hi veig totes les parts d’un relat: un inici (algú li ha disparat), un desenvolupament (està en una reflexió entre la vida i la mort) i un final (comprèn per què li han disparat i finalment, per descomptat, mor)

      M'agrada

  1. En aquest duel felicitaré tots dos contendents i repartiré el meu vot. Són dos grans relats però són molt diferents i, per tant, em costa decantar-me per un. D’aquest m’ha agradat el seu impacte visual i com trena la història dels últims instants d’una vida a càmera lenta. I també l’ús que li treu al lloc comú de les imatges que passen a càmera lenta durant els instants finals.

    Liked by 1 person

  2. Uf, aquest encontre es mereix un empat. L’escrit del Contendent 6 és tan breu que la seva cruesa es maximitza i el del Contendent 7 deixa un final obert amb una bonica epifania. Un vot per cadascú, si us plau.

    Liked by 1 person

  3. M’agrada la màgia d’aquesta espelma consumint-se lentament. M’agrada mirar el tènue i silenciós fum que desprén. M’agrada aquest trànsit silenciós, aquesta hemorràgia vital que s’eleva i desapareix. M’agrada el simbolisme d’aquest relat i aposto per ell

    Liked by 1 person

  4. Anàlisi ortogràfic:

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 1/2
    “Com podia haver-hi gent (tant) boja…” > Cal distingir l’adverbi “tan” de l’adverbi “tant”. El primer, com hauria de ser el cas que ens ocupa aquí, s’anteposa a adjectius, adverbis i locucions adverbials, per indicar que una cosa ha assolit un grau determinat. L’adverbi “tant” compleix una funció similar, però no s’anteposa, sinó que normalment apareix darrere d’un verb. La distinció és molt simple si es fa l’exercici de traduir al castellà.

    PARÀGRAF 3 – LÍNIA 1
    “(Mica a mica) les forces minvaven.” > La locució adverbial correcta seria “de mica en mica”.

    PARÀGRAF 4 – LÍNIA 1
    “…una (darrera) l’altra…” > L’adverbi “darrere”, usat per indicar una posició en l’espai o en una successió, sempre s’escriu amb “e” final. La paraula “darrera” tan sols pot acabar en “a” quan funciona com a adjectiu i és sinònima de la paraula “última”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s