La revolta dels fills de les escombraries – FINAL

 

 

Senyor Cordills

 

Eliminatòria: Final

Rival: lletraguarit

 

La revolta dels fills de les escombraries

 

“Al començament, els vam anomenar novohumans, malgrat que tots sabíem que no eren realment humans. Els primers van sorgir –novonéixer, en dèiem aleshores– a l’abocador municipal i la seva aparença era com la de qualsevol nadó, però la seva olor… aquella olor… delatava la seva naturalesa putrefacta. Amb tot, després de tants anys sense que cap dona del poble infantés, la Il·lusió de tenir canalla un altre cop ens va encegar i no vam voler veure el que era evident i els vam acollir entre nosaltres.

Ben aviat, el fenomen s’escampà pertot arreu. Allí on la grip negra havia esterilitzat la població, començaren a aparèixer novohumans. L’Evolució, un cop més, havia trobat una drecera. Després, aquelles criatures van resultar ser una mà d’obra excel·lent i econòmica, doncs s’alimentaven de les mateixes deixalles que les havien engendrat. Les autoritats van fer els ulls grossos i en permeteren la proliferació fins que…”

—Fins que  —digué el general Minus al seu exèrcit, tot aturant la reproducció de la gravació—, van trobar la manera de tornar a reproduir-se. Aleshores ens vam convertir en una amenaça i van iniciar “La Neteja”.

—Mort als PrimiHumans! —cridà un soldat.

—Mort als PrimiHumans! —repetiren els altres.

 

Tema: Escombraries

200 paraules

 

4 thoughts on “La revolta dels fills de les escombraries – FINAL

  1. Dono el meu vot a aquest relat, per la creació d’uns personatges molt interessants. La idea d’uns novohumans engendrats de les escombraries i la seva evolució a través del relat fan de la història quelcom molt atractiu.

    M'agrada

  2. Dos relats dignes de final de lliga. Molt ben estructurats. Així que el meu vot es decanta només per matisos. D’aquest relat en destaco la solvència de l’escriptor per la introducció d’un diàleg en la història. En el relat contrincant les dues frases finals no les trobo especialment arrodonides.
    Voto “La revolta…” per una molt petita diferència.

    M'agrada

  3. La revolta dels fills de les escombraries

    Una història excel•lent que beu directament dels pobles indoeuropeus i de la mitologia grega, i que suggereix subliminalment un paral•lelisme entre l’abocador que dona a llum els “novohumans” i la acció de Gea, la Mare Terra – excel•lent referència a la drecera presa per l’Evolució- per redreçar la situació.
    Una Gea que s’enlaira per damunt del Caos d’una Humanitat que es precipita lenta però inexorablement cap a la seva destrucció.
    I és així, com més enllà del Caos i la complexitat, dictada la sentència, la societat dels humans, ja allunyada de l’equilibri, s’enfronta a la seva desaparició i a un nou ordre que prendrà el seu relleu.
    Una situació que es repeteix i es repetirà en la història de la Humanitat, quan les classes oprimides es autoorganitzen i es revolten contra els seus opressors.
    Un relat que ens parla de la injustícia, de falta de respecte i menyspreu envers els més desfavorits i de la maldat de la naturalesa humana.
    La explotació, la crueltat dels sistema i la ceguera dels humans. Esclavatge, racisme, guerres religioses, intolerància: ahir els africans, els gitanos, els jueus, i qui sap quan, els novohumans.
    Un gran relat, imaginatiu i d’alta volada, que tanmateix ja ens alerta en el títol d’una revolta i ens avisa de les seves conseqüències, no és fins les dues frases finals que l’autor/a es treu un conill del barret i ens desvetlla el inici d’un nou relat. ( ..continuarà ?)
    La meva enhorabona i sort a la final.
    —————————————————————————–
    Sota les escombraries

    En contraposició al teu contendent, aquest relat ens parla de màgia, d’interrogants, d’un passat desconegut, de sentiments, de la presa de consciència, de l’anima amagada de la condició humana, del Jo.
    Un relat evocador,humà, que ens parla de la nostra debilitat, dolor, esgotament, soledat, però també de sensibilitat, de la vàlua d’un senzill tros de paper, de sentiments, de símbols i significats.
    Un relat agredolç, embolcallat per una sensació de pèrdua que flueix i t’envaeix enmig d’una imaginaria – excel•lent menció – simfonia de fulles blaves
    El tornès a llegir i tu mateix et sents protagonista d’aquest conte. I mentre rememores les pel•lícules de Studio Ghibli, de Miyazaki, el viatge de Chichiro, Nausicaa o Contes de Terramar, i t’emmiralles en “Kerity i la casa dels contes” o en el mateix Tim Burton, penses que aquesta història es mereix per dret propi formar part d’un llibre real, per a petits i grans, d’una pel•lícula, o d’una cançó.
    Alex003100, potser un petit, …androide?, …ja no és el mateix, i aquest lector tampoc.

    No puc només que, al igual que al teu contendent, donar-te la meva enhorabona i en aquest cas, el meu vot.

    Molta sort a la final!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s