Perduts – JORNADA 9

 

 

Senyor Cordills

 

Grup: A

Rival: Otgerinyu

 

Perduts

 

Vam trobar un senyal del Creador i el vam seguir fins a la nebulosa de Mens. En endinsar-s’hi, però, els sensors van emmudir i vam perdre-li el rastre. Aleshores, totes les alarmes de la nau es van activar. Uns minuts després van emmudir de cop. Aquell silenci sobtat ens recordà que, malgrat tota la nostra tecnologia, no érem res més que orfes a l’espai.

Per defecte, el número dos va fixar un nou rumb, però jo el vaig aturar. Estava convençut que el Creador continuava allí, esperant-nos, com una recompensa… O com un càstig, car ens va donar la vida, sí, però, a l’hora, ens va condemnar a mort. Ara sentim, sí, i somiem i estimem, però també morim. Inexorable i despietadament, morim, com els humans que antuvi poblaren la Terra.

Algunes unitats em fan costat. Junts continuarem cercant el Gran Programador i quan el trobem, li demanarem que desinstal·li la maleïda aplicació vital que podreix el nostres cossos de metall. Els altres robots, els que han desenvolupat l’instint de supervivència, ens observen amenaçadors.

Crec que estic experimentant la por. Paraules enterrades suren a la meva memòria virtual:

 

“Pare nostre, que esteu en el cel:

Sigui santificat el vostre nom…”.

 

Tema: Ciència-ficció

200 paraules

 

6 thoughts on “Perduts – JORNADA 9

  1. PARÀGRAF 1 – LÍNIA 2
    “En (endinsar-s’hi), però, els sensors van emmudir…” > Pel context i la veu narrativa s’entén que caldria haver usat el pronom reflexiu de primera persona plural “endinsar-nos-hi”, i no pas el de tercera persona.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 4
    “…ens va donar la vida, sí, però, (a l’hora), ens va condemnar a mort.” > Per tal d’indicar que dues o més coses succeeixen a la vegada, l’adverbi “alhora” s’escriu en una sola paraula sense separacions. “A l’hora”, escrit de manera separada, seria correcte si el que es pretengués fos indicar un punt horari concret.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 6
    “(Inexorable i despietadament), morim…” > En català, al contrari que en castellà, quan se citen dos adverbis acabats en “-ment” de manera coordinada la terminació es manté per al primer adverbi, però se’n prescindeix en el segon.

    PARÀGRAF 3 – LÍNIES 3/4
    “…aplicació vital que podreix (el) nostres cossos de metall.” > No hi ha concordança de número entre l’article “el” i el grup nominal que acompanya, “nostres cossos de metall”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  2. Haig de dir que m’agrada molt la sensació que em deixa aquest relat de “el que podria ser una gran novela llarga”. Així que m’arrisco a votar pel preludi d’una gran història.

    M'agrada

  3. Lloat sigui el Creador d’aquest relat que ens porta a endinsar-nos en dimensions desconegudes.

    Lloat sigui el gir Copernicà que fa el relat quan ens sorprèn en mostrar-nos que els viatgers espacials no són humans, en el sentit clàssic i com en un altra volta fa possible que ens en adonem que en veritat ho són.

    Un relat que et sorprèn en primera lectura i t’enganxa en les següents.
    Un relat molt ben estructurat, que t’obre un munt d’interrogants existencials, els “per què” i “per a què?”, i que inevitablement, curiosament per segona vegada en aquesta novena jornada, em porta a pensar en la pel•lícula “2001 Odissea de l’Espai”.

    I si en la pel•lícula el significat majoritàriament acceptat del meteorit n’és un, en “ Perduts” el seu autor o autora el capgira magistralment, quan en lloc d’intentar evitar la lenta, inexorable i dolorosa destrucció dels humans, genial metàfora el rovell dels robots amb l’envelliment dels humans, el seu objectiu és que, despullats de “ la seva maleïda aplicació” vital, puguin morir en llibertat.

    Tanco dient que el meu vot no és res davant aquest aclaparador i soberbi relat,
    Gràcies

    M'agrada

  4. M’agrada el final al que s’arriba a poc a poc, sense que ens adonem d’on es porta el relat. Tot i que al principi és un poc repetitiu amb les mencions al creador, es guanya el meu vot.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s