El que és escrit, és escrit – MÊLÉE DE SANT JORDI 2016

 

 

Anima’L’animal

 

Competició: Mêlée de Sant Jordi – LLMRC 2016

Tema: Antiheroi

Condició necessària: Inclusió d’una flor en el relat

 

El que és escrit, és escrit

 

Sóc Agon, Agoncillo, aquest és el meu nom, mon pare, natural de Logronyo, si va ben lluir.

Faltat d’estima fins l’arrel la mare ens abandonar als set anys. Vagabundejant per la vida, caparra de mena, sempre colpit, ja fos pel present, pel passat o fins i pel futur. Quina vida la meva!!!

Però tot ha estat diferent, enguany l’amor ha truca’t a la meva porta, aquest enginy de nervis, de papallones fonedisses al meu estómac, fan volar­me pels carrers i pels dies. Que bonic és sentir­se estimat. I el dia dels enamorats ja estava aquí, Sant Jordi, sempre viscut amb desídia, amb un desdeny fatídic, amb una mala hòstia que escopia foc pels queixals.

M’exhibiria per tot el veïnat, i no una rosa … una cinquantena. Aquest senyal deixaria mostrada cap al casori la meva deessa, ja m’imaginava, tot estava enllestit, recuperava la fe amb la vida, l’esperança de creure amb un Déu de l’amor.

A la font de Canaletes, a les tres de la tarda, havíem quedat…els ulls m’irradiaven il∙lusió, el ram desprenia llums de colors, un mareig incontrolat començava a sentir… i és que, l’al∙lèrgia a les roses fou la causa d’aquell trist final de la meva vida.

 

Contrincants: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16

200 paraules

Anuncis

One thought on “El que és escrit, és escrit – MÊLÉE DE SANT JORDI 2016

  1. Anàlisi ortogràfic:

    PARÀGRAF 1 – LÍNIA 2
    “…(si) va ben lluir.” > Pel context i la construcció de la frase, s’entén que la partícula “si” en realitat correspon a la contracció dels pronoms febles “es + hi”, i, en conseqüència, la grafia correcta hauria de ser “s’hi”.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 1
    “…la mare ens (abandonar) als set anys.” > L’ús de l’infinitiu no té cabuda en aquesta frase. S’entén que la forma correcta hauria de ser la corresponent al passat simple: “abandonà”.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 3
    “…ja fos pel present, pel passat o (fins i) pel futur.” > Manca l’element “tot” de la locució adverbial “fins i tot”.

    PARÀGRAF 3 – LÍNIA 1
    “…enguany l’amor (ha truca’t) a la meva porta…” > La forma verbal emprada correspon al pretèrit indefinit “ha trucat”, i no pas a la contracció pronominal de l’imperatiu de segona persona “truca’t (truca-te; trucat a tu)”.

    PARÀGRAF 3 – LÍNIA 3
    “…fan (volarme) pels carrers i pels dies.” > En català, a diferència del castellà, la unió d’infinitiu + pronom personal se separa mitjançant guió: “volar-me”.

    PARÀGRAF 3 – LÍNIA 3/4
    “Que bonic és (sentirse) estimat.” > El mateix cas anterior.

    PARÀGRAF 4 – LÍNIA 4
    “…l’esperança de (creure amb) un Déu de l’amor.” > Quan volem expressar fe en alguna cosa, el règim preposicional del verb “creure” es construeix amb “en”, i no pas amb “amb”. Com a guia davant del dubte entre “en / amb” és recomanable fer la traducció al castellà (en / con).

    S’imposa sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text serà motiu suficient per restar un vot del comptador personal de l’autor.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s