80 – JORNADA 5

 

 

Àtoms i Lletres

 

Grup: A

Rival: Nymerio

 

80

 

—Demana un desig!

La llum de les espelmes tremola davant dels ulls del Jaume. Cerimoniosament, agafa aire mentre rumia què pot demanar.

Recorda aquella nit d’estiu amb la Júlia, estirats sobre la gespa humida del Pla de la Calma. Estaven comptant estrelles quan un estel fugaç creuà el cel, deixant una petjada de foc des del zenit fins a l’horitzó. Ella va dir:

—Demana un desig, Jaume.

—M’agradaria…

—No ho diguis —l’aturà ella, tapant-li la boca, primer amb un dit i després amb els llavis.

 

Una gota de cera líquida regalima pel contorn del vuit, aproximant-se perillosament a la nata muntada del pastís. El Jaume mira al seu voltant: els fills i la néta l’observen expectants però ell es gira cap a la Júlia i li agafa la mà mentre sondeja la buidor dels seus ulls.

Pensa a dir-li: “Vaig demanar a l’estel fugaç poder tornar sempre que volgués a aquella nit. Sota les estrelles, amb tu. I, al llarg d’aquests anys, ho he fet molts cops. Però ara, quan hi torno, sento massa la teva absència. M’agradaria que poguessis venir amb mi”.

Però no ho diu. Perquè sap que si dius el desig en veu alta, no es compleix.

 

Tema: Desitjos

200 paraules

 

14 thoughts on “80 – JORNADA 5

  1. Un relat tendre, conmovedor, amb un desig clar d’explicar una història amb màgia sobre el pas dels anys i l’amor que dura per sempre. Envio el meu vot a través d’un estel fugaç.

    M'agrada

  2. En aquesta ocasió repartiré el meu vot entre els contendents 2 i 7.
    El número 2 m’ha semblat molt tendre, sense ser empalagós, i ben escrit, és clar.
    Salutacions cordials.

    M'agrada

  3. Li dono un vot pel romanticisme que desprèn, perquè hi havia perill en aquest text. El desig net, enterbolit per la malaltia de la dona, deixa el sucre només per a la nata. Feliços 80!

    M'agrada

  4. Un relat tendre i sensible, que en només disset paraules ens situa en el nucli de la història i ens convida a somiar.
    Un relat que ens evoca i ens fa aflorar els sentiments viscuts en aquestes nits estelades on el silenci parla. Un relat d’una gran força visual que ens emmiralla amb les obres de Jimmy Liao.
    Atrapats per la seva tendresa, acabo de llegir-lo embolcallat per un invisible mantell teixit per la tristor i la malencolia.
    Aquest mantell que, tanmateix ja situats en el final d’aquest viatge literari sense retorn, ens deixa un penetrant regust agredolç en la boca.
    El títol és massa curt o és massa llarg.
    80 = 8×10
    Jo li posaria simplement un “ 10”,… amb majúscules.

    Enhorabona a l’autor o autora. Li demano disculpes perquè, per exigències del guió, el meu vot es queda curt.

    M'agrada

  5. Tendre, el grau just d’intriga, un títol ben escollit… Tal volta haguera deixat per al final: “el buidor dels seus ulls” que ens adelanta el final, però només és el meu gust particular. El meu vot per a aquest relat.

    M'agrada

  6. Deliciós, amb la justa mesura de delicadesa i amb la intensitat expressiva necessària per, en acabar de llegir-lo, voler saber més de la història i tenir la sensació que el text és, curt però excel·lent.
    El meu vot per aquest relat d’aniversari. 🙂

    M'agrada

  7. El meu vot es queda aquí per culpa dels petits detalls plens de grans promeses, com ara la cera que regalima pel costat del vuit, fonent-se al contacte amb l’edulcorada i artificial nata.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s