Breu història de l’aviació – 1/4 DE FINAL

 

 

Àtoms i Lletres

 

Eliminatòria: 1/4 de Final – Tornada

Rival: lletraguarit

 

Breu història de l’aviació

 

L’aire llisca entre les plomes blanques, el cos d’en Dèdal ascendeix amb el bategar de les ales. Observa el seu fill Ícar volant cap a la llibertat. Escapen del captiveri del laberint de Minos, que ell mateix va construir. L’enginy que va dissenyar la seva presó també li ha donat ales.

Llavors veu l’Ícar volant més amunt, s’apropa massa al sol. I en Dèdal, des del cel, no pot fer més que lamentar com el seu nen petit cau a plom sobre el mar.

Little Boy es precipita sobre el país del sol naixent. Un instant de llum encegadora escombra Hiroshima i la converteix en un núvol de cendres radioactives en forma de fong.

—En què penses?

—En els nois de Pearl Harbour. En els d’Iwo Jima. I en les seves mares ­—menteix el coronel Tibbets—. Ara els japonesos s’hauran de rendir. Salvarem milers de vides.

Ningú va saber mai del cert per què en Tibbets va batejar l’avió que destruí Hiroshima amb el nom de la seva mare. Ni tan sols l’Enola Gay que, aquell matí d’agost, mirava el cel mentre escombrava el jardí del darrere de casa. Una enigmàtica brisa l’havia cobert de centenars de plomes blanques.

 

Tema: Avions

200 paraules

 

5 thoughts on “Breu història de l’aviació – 1/4 DE FINAL

  1. En aquest enfrontament, cap dels dos es mereix perdre perquè són dues obres magistrals. Així que empat. En aquest relat destacaria el paral·lelisme de la mitologia clàssica amb un episodi nefast i recent de la nostra història, portat amb un gran lirisme.

    M'agrada

  2. Comentari
    Poètica i colpidora imatge del nen que es precipita al mar i el dolor d’un pare ineluctablement ferit en el seus sentiments.
    És el moment en que la sensació de pèrdua es fa palesa i fa acte de presència, mentre els sentiments, passada la sorpresa inicial, es desfermen.

    En el tercer paràgraf la pluja de sensacions esdevé turmenta d’estiu: admirable, subtil, encertat i evocador símil el plantejat entre els petits Dèdal i Little Boy, víctimes i botxins involuntaris de la Història.
    I mentre prenem alè enmig de la foscor d’un ennuvolat Sol naixent, novament apareix la figura subjacent del nen que ja no serà adult, i no podem sinó reflexionar sobre la magnitud d’aquesta esfereïdora tragèdia, la seva inutilitat i l’ acarnissament amb una bomba llençada premeditadament a baixa altitud per causar els majors danys possibles.

    Embolcallats pel encertat contrast entre la enganyosa placidesa del jardí de la Sra. Enola Gay, per la foscor inquietant del cel d’Hiroshima i la fredor de la negació de la condició humana, que ens queda sinó l’encertada figura protectora de la mare, el nostre etern i immutable aixopluc en moments difícils,

    Parafrasejant el relat, miro el cel i una enigmàtica brisa em porta centenars, milers de plomes blanques, de ben segur, el símil, el petit homenatge de l’autor o autora a les ànimes de tants innocents desapareguts..

    Què em queda doncs sinó felicitar a l’autor o autora i donar-li les gràcies pel seu relat amb el meu humil vot!

    M'agrada

  3. En aquest cas em decantaré per un empat. Tot i que els dos textos tenen una inspiració molt original, em falta algun detall que em faci decantar el vot. Moltes felicitats!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s