Entre dos i cinc segons (l’assassina dels ulls marrons i les pigues gracioses) – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (III)

 

 

Cirà del Bar Gerard

 

Competició: Mêlée de consolació (III) – LLMRC 2015

Gènere: Intriga / Negre / Policíac

Contrincants: Urani; Dedal0; UFO

196 paraules
 

Entre dos i cinc segons (l’assassina dels ulls marrons i les pigues gracioses)

 

Quan podem dir que dos persones creuen les mirades? Als dos segons? Als cinc? No, em penso que cinc és massa. I dos, massa poc. Cap manual de detectius en parla. A cinc segons no ha arribat i en canvi jo crec que ens hem mirat. Ella a mi i jo a ella. Així que la resposta deu estar entre els dos i els cinc segons.

La veritat és que té uns ulls marrons ben macos, i un parell de pigues molt gracioses, al nas i a la galta, i somriu com els àngels. La sospitosa m’ha somrigut quan ens hem tornat a mirar. Perquè ens hem tornat a mirar, entre dos i cinc segons. No ha arribat als cinc segons perquè se m’ha caigut el bolígraf al terra. M’he posat nerviós.

Em penso que puc deixar de considerar-la sospitosa. El riure que té, una riallada ofegada mentre tanca els ulls i arronsa el nas, em fan pensar que ella és l’assassina. Però sobretot és la seva mirada. M’he adonat quan ens hem tornat a mirar. Aquest cop més de cinc segons. Aquest cop, de veritat. Ella és l’assassina perquè aquest cop, ha començat a matar-me.