L’Anticrist – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (II)

 

 

Cirà del Bar Gerard

 

Competició: Mêlée de consolació (II) – LLMRC 2015

Gènere: Ciència-ficció / Fantasia / Terror

Contrincants: Nebulity; UFO; Urani; Nymerio; Floral; Tèsar; Dedal0

199 paraules
 

L’Anticrist

 

“Fruit de l’Avern, fill del mateix dimoni. La criatura que naixerà d’aquell ventre serà l’autèntic anticrist. Sort en tens de nosaltres. Les veus interiors que et duen a l’acció”.

El diable roman assegut, recolzat a la paret. La seva mirada perduda sembla fixa, capçant l’escena macabra en què s’ha convertit el dormitori. En mà, el ganivet. Sang seca a la fulla i a la mà, i en el braç, i a la cara, i arreu. Sobre el llit la dona innocent, o més aviat el que queda d’ella. El seu abdomen completament obert, l’interior exposat. I res de res. Cap rastre d’embaràs.

El diable és un desgraciat, un boig. El seu cap havia imaginat que la pobra muller estava prenyada. Res més lluny de la realitat. No havien tingut relacions, mai. Era impossible i tot i així, el beneït s’havia convençut que estava esperant un fill. Les veus l’havien convençut.

Arriba la policia. Segueix amb la mirada perduda. Les veus ja no parlen. S’ha quedat sol dins i fora del seu cap. Tanca els ulls i recupera, per un moment, la cordura. Ja li han enretirat el ganivet. Massa tard, pensa, doncs, per treure’s la vida. “Massa tard, malparit”.

2 thoughts on “L’Anticrist – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (II)

  1. Terror en estat pur. Descripció esfereïdora, impecable. Les paraules justes. Tanmateix, una contradicció que invita a la confusió. El diable és un boig?.. o com es diu vulgarment… un pobre diable? Només així s’entén que un diable vulgui eliminar l’Anticrist.

    L’autor juga amb el lector i , jugant amb la Història Oficial – de fet la Història sempre és oficial- astut, ens planteja un parany, una segona contradicció situada en l’altre costat de la balança: la dessacralització de lo establert de la má del seu escepticisme.

    Cel i infern. Creu i cara o les dos cares de la mateixa moneda?.
    Deu i Diable. El fill de Deu i el fill del Diable. El pare del fill de Deu i el pare del fill del Diable, el protagonista d’aquest relat. que com ens diu l’autor és un desgraciat i un boig,…que no havia tingut mai relacions amb la seva muller…

    Però i el pare del fill de Deu? Elevat als altars i beatificat, era també un boig ? o potser, fins i tot sense saber-ho, contava amb al favor dels grups mediàtics, el mateixos grups que amb les seves veus no tan sols van convèncer al pobre diable, sinó que també han estat convencent en els darrers dos mil anys a milions i milions de persones.

    Més enllà d’aquesta disquisició estiuenca, més enllà d’un hipotètic doble sentit, més enllà del meu absolut respecte o totes les creences, més enllà de la veritat que només sap l’autor, …un relat magnifíc … literatura gore sense concessions.

    Enhorabona

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s