Pensant en un suïcidi dimensional – MÊLÉE EN DIRECTE

 

 

Cirà del Bar Gerard

 

Competició: Mêlée en directe LLMRC – 21/08/2015; Barcelona

Tema: Viatge interdimensional

Contrincants: UFO; Andreu Giralt; Àtoms i Lletres; Ferran d’Armengol; Nymerio; Deòmises; Rubén Guallar

199 paraules
 

Pensant en un suïcidi dimensional

 

No havia nascut primogènit. Era el segon, i mai millor dit, en Segon. El seu germà gran, en Minut, sempre s’ho recordava.

– El papa, el Dia, sempre s’acompanya de la mama, l’Hora. “Quedem el dia tal a tal hora”. Si la gent vol ser més precisa, m’anomenen a mi, el Minut. “Quina hora és?” “Dos quarts i cinc (minuts) de tres”. Has sentit algun cop algú que t’anomeni a tu, Segon? Tu no ets ningú. Només ets el meu complement. Cada 60 vegades tu, jo canvio. Poca cosa més.

En Segon, vulguis o no, s’entristeix. Qui no? Ser el segon no és dolent, si no fos que hi ha un primer. Darrerament en Segon està pansit. Fa mala cara i es cansa molt. Està pensant de fer un viatge interdimensional, de transformar-se en centímetre o grau Kelvin. Vol deixar de ser l’últim mico del temps. El que no sap és que tot ha començat a canviar. Només pel fet d’anar més a poc a poc, el pas del temps s’alenteix. En Minut va més lent, i més lenta va l’Hora i també el Dia. Perquè fins i tot el Segon és important, tot i que ningú l’anomeni mai.

Anuncis