Autobiografia en calçotets i barnús – FINAL DE CONSOLACIÓ

 

 

Cul-de-sac

 

Eliminatòria: Final de consolació

Rival: Illa Sud

 

Autobiografia en calçotets i barnús

 

No espereu riure. El colossal rellotge d’arena em mira, mentre vomita silici amb la boca petita. Sap que això últim m’irrita. No suporto la incertesa.

Deixen anar els gossos, que s’endinsen dins el gegantí bosc polièdric. Corren rere la llebre, que vessa llàgrimes porpres entre l’arbreda. Està trista perquè fa uns instants ha vist com la seva mare, morta fa vint anys, la saludava i li desitjava sort, mentre menjava lliris blaus.

L’atzar és juganer. Sóc gos o llebre, sóc home o sintètic. El quars cau i l’andròmina riu.

No aconsegueixo que els gossos m’atrapin. Són metàl·lics i la humitat els rovella. Dec ser llebre. Els hi vull posar fàcil, però no puc anar contra natura. Els records em vénen, però no sé si són meus o un implant.

Corro pel bosc, en calçotets i barnús. Dec ser home. Em topo amb les parets de la meva existència. Cadascuna de les cares del dodecàedre ròmbic em murmura diferents records, dels quals em quedo amb quatre: amor, sexe, escalfor i mort. Descarto la resta. Couen.

Els gossos m’atrapen (o jo els trobo). El rellotge cessa (o jo l’aturo). Sento calfreds, tot i ser manufacturat. Evoluciono.

 

Tema: Lliure (relat escollit de la temporada)

195 paraules

 

Anuncis

3 thoughts on “Autobiografia en calçotets i barnús – FINAL DE CONSOLACIÓ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s