Autocontrol, si us plau – FINAL DE CONSOLACIÓ

 

 

Cul-de-sac

 

Eliminatòria: Final de consolació

Rival: Illa Sud

 

Autocontrol, si us plau

 

Val la pena que sigui així? Tothom a cuita-corrents, amunt i avall com gallines decapitades, sense mirar-se els uns als altres, amb empentes, trepitjades, crits i males cares…

—Ep! —crido, alçant-me un pam del seient—. El trajecte serà curt! Gaudim-lo, encara que no sigui el millor viatge de la nostra vida!

Res. Ningú em fa cas. En quina mena de persones o animals ens convertim, em pregunto, coneixent la resposta. Esquivant el desinterès cerco la millor alternativa, picant l’ullet a la rossa del costat.

—Follem? —li demano, sense res a perdre.

Ella em torna una mirada d’esgarrifança. D’acord maca, penso, si féssim l’amor seria el millor que ens succeís avui amb molta diferència.

—Què ho sàpigues! —sentencio, sabent que no ha escoltat els darrers pensaments i mentre la morena del seu costat em mira amb els ulls oberts com taronges.

Seguim… M’arrossego serpejant entre la multitud i m’atanso al carro de les begudes. Ajagut, engoleixo un whisky, tres vodkes i dos tequiles. Vaig mamat. La morena d’abans s’ajup al meu costat, em descorda els pantalons, es descorda la brusa i ho fem…

Els motors continuen cremant. Tots sabem que l’avió s’estavellarà… Però morim amb estil, no?

 

Tema: Calamitat

200 paraules

 

Anuncis

5 thoughts on “Autocontrol, si us plau – FINAL DE CONSOLACIÓ

  1. Dos relats contraposats i dos meravellosos escrits.
    “Autocontrol si us plau”, és original, captivador, t’enlluerna, t’arrenca un somriure fàcil. de bones a primeres i no hi penses massa.
    Batecs et deixa fred i et sembla que alguna cosa, algun matis ha quedat en el camí.
    És una semifinal i pensés que lo millor és deixar-los de banda una bona estona, un o dos dies, donar-les unes quantes voltes i madurar-los.
    Autocontrol és el teu preferit. Morir amb estil, elegantment, pijotades les justes, qual si fossis un Bárcenas entrant a la presó just arribat d’esquiar des de salt Lake City, i no com un Julián Muñoz cutre i vulgar. Estil, això que és innat, per a bé i per a mal. Una història fresca i divertida, que , sobtadament, et qüestiones a la llum del recent accident aeri d’un equip de futbol brasiler: una llum, una petita espurna que et fa anar més enllà de la façana i et fa pensar en la mort.

    La vida i la mort. Aquesta nova perspectiva des de la que abordes la segona lectura de “ Batecs”.
    “Batecs”. Un relat trist i punyent, quan penses en la criatura, víctima innocent de la història, i en la seva mare engantxada a la droga i envaïda pels remordiments: una víctima i un botxí, o dues víctimes?
    “Batecs” Les frases, magistrals, són curtes i en fan viure la tensió del moment, els seus alts i baixos, 3-3-1-3-10-6-1-11-9-8-2-2-5 , la seva respiració i els seus batecs, i la història agafa vida pròpia, ens ensenya la seva veritable dimensió, i et fa pensar en la vida.
    La vida i la mort. La mort i la vida.

    Tornés a llegir “Autocontrol” i els batecs t’acompanyen, mentre llegeixes la primera i premonitòria frase “ Val la pena que sigui així”.
    I llavors interpretes, o et pareix interpretar, això ja ho diran els autors, la veritable dimensió dels dos relats. Mort i vida. Vida i mort, i penses que potser més val morir en llibertat, que viure encadenat.

    Així que el meu vot és pels dos relats, amb la meva enhorabona als autors per la seva trajectòria en aquesta Lliga i el seu saber fer .

    M'agrada

  2. El meu vot és per aquest relat ple d’humor en una situació desesperada com és la caiguda de l’avió. No he pogut evitar pensar en el recent succés ocorregut a Colòmbia ja que vaig escoltar a la ràdio on deien que els que havien sobreviscut era perquè havien seguit els protocols de seguretat en aquests casos i els altres havien fet entrat en pànic com els d’aquest relat. Suposo que la sort també hi devia fer alguna cosa.

    M'agrada

  3. PARÀGRAF 6 – LÍNIA 1
    “(Què) ho sapigues!” > En aquesta frase, la partícula “que” és una conjunció que introdueix una frase de tipus imperatiu. En català, “que” no s’accentua mai en aquests casos, ni tampoc quan actua com a pronom exclamatiu.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s