Cul-de-sac
Grup: A
Rival: Rizo_will
Murmuri
Freda e impassible, però no absent, l’aigua del mar és continent i alhora s’empassa el seu contingut. L’ésser entra, despullat, sotmès a ella, i en surt mullat, impregnat del líquid que respiren també les ànimes i les estructures marines que no es deixen copsar a simple vista. S’amaguen, podríem pensar que per por, però és per respecte a elles mateixes i a l’ecosistema que les acull.
Les onades recorren un llarg camí abans d’aproximar-se al silici sec, on carn, tèxtil acolorit i deixalla oblidada a consciència, o sense ella, les espera. L’espectacle, gratuït, escup una sincronia de tonalitats salvatges. Toquen terra, tasten la sorra, avancen com un rèptil i reculen com un cranc. Moren o potser neixen tocant la nena que les tem, xopant-la de puresa, en forma de llaminadura salada que queda impregnada en el seus llavis o que descobreix llepant el seu braç.
El núvol, suspès en l’aire, i que una vegada va ser líquid, enyora l’estat físic que li permetria albergar vida. Sap que el cicle es repeteix, però la vanitat corpòria l’atrau més que l’aparició fugaç.
Observo la gegantina massa d’aigua salada. Divago, atordida, sense saber-me aigua, nena o la remor de la tempesta que s’acosta.
Tema: Confusió
200 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Un relat amb molta poesia i una excel.lent literatura. Felicitats per un gran relat.
M'agradaLiked by 1 person
El meu vot per la poètica d’aquest relat. Paraules ben teixides, esquitxades d’aigua salada.
M'agradaLiked by 1 person
Em sap greu pel relat del rival, que he trobat força bo, però és que s’ha topat de morros amb aquest cant fabulós a la vida i a la Terra, amb la mixtura indestriable dels seus cicles biològics i geològics retratada a través d’una prosa preciosista que sembla progressar com l’Univers mateix, en cercles. La mar com a protagonista, i els éssers vius i la natura morta com a secundaris de luxe, ens ofereixen el quadre d’un planeta, el nostre, que respira en la immensitat del buit estel·lar en armonia amb tots els seus elements. Ressonàncies de Lovelock i de Gaia, de passats enyorats i de futurs somiats de nou que mereixen el meu vot i el meu aplaudiment. Enhorabona.
M'agradaLiked by 1 person
M’han agradat els dos relats. Però l’originalitat d’aquest “cicle” de l’aigua el fa guanyar el meu vot.
M'agradaLiked by 1 person
Empat. D’aquest relat vull destacar la bellesa d’algunes frases, l’ambientació aconseguida.
M'agradaLiked by 1 person
Un relat molt descriptiu. Aconseguix transmetre una sensació, tal i com ho intente al fer un relat. Molt encertat, enhorabona.
M'agradaLiked by 1 person
El meu vot per aquest relat que destil·la poesia de principi a fi, fa goix de llegir-ho.
M'agradaLiked by 1 person