El primer Borbó (qualsevol coincidència és pura realitat) – 1/4 DE FINAL

 

 

Cul-de-sac

 

Eliminatòria: 1/4 de Final – Tornada

Rival: Free_will

 

El primer Borbó (qualsevol coincidència és pura realitat)

 

Conta la llegenda que tots els reis de la regió es reuniren en una abadia neutral, per tal de resoldre qui d’ells regnaria sobre els altres. Cadascun dels reialmes era ric i pròsper, però sol esdevenia indefens davant les lluites internes i les hordes estrangeres. Calia un, gran i lliure!

Diu també que sorolloses rialles tronaren dins la gran sala de les decisions. Enginyosos bufons s’encarregaven de fer riure els seus amos, traient ferro i alhora posant marro a l’assumpte. Com a divertiment previ al gran desenllaç, els reis escolliren quin regne posseïa el bufó més grotesc i maldestre. Com a premi pel desgraciat, determinar quin sistema decisori s’empraria.

Narra que tots rigueren, reis i bufons, quan aquell pobre infeliç escollit, lleig com un pecat, deforme com una mala cosa i sense gràcia, decidí que el gran regnat es jugués en una partida de copa russa, consistent en posar a l’atzar verí en totes les copes reials menys en una. El rei supervivent regnaria sobre els altres. Rigueren. Sí. Però per superstició acceptaren.

Recita que begueren, reis la copa russa i bufons la copa estàndard, però que tots moriren emmetzinats… menys un bufó espavilat, lleig com un pecat, deforme com…

 

Tema: Reis i bufons

200 paraules

 

Anuncis

6 thoughts on “El primer Borbó (qualsevol coincidència és pura realitat) – 1/4 DE FINAL

  1. Les meves llacunes en Història fan que encara tingui el dubte de com van sorgir els primers reis (els que conec han rebut la “reialitat” dels seus pares reis però entenc que arriba un punt on això ja no és possible). No sé si aquest relat és molt o poc ajustat a la realitat però m’agrada aquest final a l’estil Airbag i li dono el meu vot. Només un “però”. Jo hauria inclòs el mot campechano en algun lloc, crec que lliga molt amb la condició bufonesca d’aquest primer rei absolut.

    M'agrada

  2. M’inclino per aquest relat, conscient del valor similar dels dos, per un nivell més de coherència argumental, que en 200 paraules és molt difícil d’aconseguir. Tens el meu vot.

    M'agrada

  3. Molta igualtat, els he hagut de repassar per tal de decidir. El final d’aquest relat és enginyós i deslliga el nus fet als paràgrafs inicial amb solvència, crec que per això vaig a decidir-me per aquest. De l’altre m’ha agradat la capacitat de traslladar a un ambient de disbauxa. Enhorabona a tots dos.

    M'agrada

  4. Era que s’era
    en un reialme llunyà
    dos relats agosarats
    dos relats molt ben trabats
    i perfectament estructurats.

    Però amb el pas del temps
    tanmateix la seva qualitat
    li va semblar
    a un altre bufó malcarat
    que tanmateix el tòpic títol del “P.Borbó”
    el relat que l’ocupava
    era més lleuger
    que el del seu contendent
    que parlava de la tristor
    i no de la seva condició.
    de bufó
    I així,
    després de pensar-ho una bona estona
    va decidir donar-li el seu vot
    al bufó espavilat
    lleig com un pecat
    del que es deia era descendent
    d’aquells Borbons de Barcelona
    poc educats i malcarats
    sicaris especialitzats
    en insults i treballs a domicili

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s