La mort de Monika Kaminski – SEMIFINALS

 

 

Cul-de-sac

 

Eliminatòria: Semifinals – Tornada

Rival: lletraguarit

 

La mort de Monika Kaminski

 

Sovint se’m fa un nus a la gola narrant la bellesa dels darrers moviments de la Monika allà dalt. L’observava des de l’arena, acariciant els cavalls, abans d’assajar el meu número. També pallassos i tramoistes. Tothom l’adorava. Tan dolça… Els Kaminski formaven una espectacular parella artística i a la vida real, envejada pel públic.

La xarxa de seguretat tensada, el magnesi perfecte i tots dos somrients. Res feia preveure la tragèdia, tot i que el maleït dolor a l’espatlla esquerra, com quan canvia el temps, no em transmetia res de bo, com li digué al sotsinspector. Aquell matí, previ a la funció, mentre feien les rutines amb dos trapezis, el seu cos va caure a la xarxa, que potser tibada en excés, l’escopí contra el terra. Li relliscaren les mans, afirmaren uns. Va perdre la concentració amb el renill d’un cavall, declararen altres. Potser els xiscles dels clowns. O tot plegat…

Al vespre anàrem a la seva caravana. Buida. Només restes de l’espès maquillatge, que per darrer cop, dissimularien els blaus del seu cos. Tramoistes, pallassos i domadors ens picàrem l’ullet, còmplices. Descansi a l’infern, maleït senyor Kaminski, pensàrem. 

Així morí Monika Kaminski i renasqué la Monika anònima. Encara l’estimo…

 

Tema: Trapezi

200 paraules

 

Anuncis

6 thoughts on “La mort de Monika Kaminski – SEMIFINALS

  1. Poètics, suggerents, intrigants, imaginatius, aquests adjectius es poden aplicar a ambdós contendents i certament ha estat un dilema decantar-me per un dels dos, més quan el títol “La mort de Monika Kaminski” rememora, o t’indueix a recordar grans obres literàries,
    Tanmateix, a la tercera lectura, “Trapezi” m’ha descobert una complexitat i una sensibilitat amagada, que fa que el llarg desenllaç de noranta paraules, perfecte mètrica la dels dos relats contendents, se’m faci tan curt com el temps emprat en llegir-lo, tan llarg com quan intentes desxifrar-ho , i simplement etern quan t’hi emmiralles i pensés en la mort.

    En aquest cas el meu vot ha estat pel contendent contrincant, però aquest relat mereix la meva admiració.

    M'agrada

  2. PARÀGRAF 2 – LÍNIES 3-4
    “…no em transmetia res de bo, com li (digué) al sotsinspector.” > La forma verbal (3a persona singular; passat simple) no quadra amb el context i el subjecte que es pressuposa, que és 1a persona del singular (el narrador dels fets). En aquest cas, la forma verbal correcta seria “diguí”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  3. Nivell molt semblant. Enhorabona a tots dos. Aquest amb eixe toc negre del final i l’altre tal volta més poètic. Tots dos m’agraden, així doncs un vot per cadascú.

    M'agrada

  4. M’agrada la historia, però no m’acaba de quedar clar com mor el marit ( Descansi a l’infern, maleït senyor Kaminski, pensàrem.)
    – el maten els del circ perquè maltractava la dóna? (que es tapava els blaus habitualment amb el maquillatge),
    – o el maquillatge és per amagar els blaus que li han fet els del circ al marit?
    – o potser ha marxat i no ha mort encara?
    (En aquest encontre, el meu vot va per a l’altre text)

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s