Pebrot i merenga – JORNADA 3

 

 

Cul-de-sac

 

Tema: Veïns

Grup: B

Rival: Jordillo

199 paraules
 

Pebrot i merenga

 

El veí de l’àtic, l’àngel, tractava amb menyspreu el dimoni que vivia al soterrani. A tots dos els separava un immens buit.

-Pebrotet, tens calor? -exclamava sovint l’àngel.

El pobre diable estava fart de les seves porcades. Que si escopinada per aquí, que si pixadeta per allà. Quan s’avorria el rosset li feia la vida impossible, i ell no tenia manera de pujar a posar les coses al seu lloc.

Una nit, fastiguejat d’aquesta penosa situació, el dimoni enginyà una bombolla d’hidrogen amb metalls i àcids del subsòl. Aprofità un globus d’aigua pudenta llençat un dia per l’àngel per enllestir-ho i enlairar-se.

Entrà d’amagat i el trobà en l’habitació dels miralls, la favorita de l’àngel.

-Merenga, vols volar? -exclamà el dimoni.

L’àngel es resistí, però el dimoni, amb dos ràpids moviments, calculats any rere any d’odi, li tallà les ales i l’empentà al buit.

Sense temps per pair la victòria el dimoni començà a gaudir de la nova vida a l’habitació dels miralls. Allà comprovà amb excitació que es tornava rosset i li creixien unes ales, mentre a baix, l’àngel caigut s’escaldava i li sortien banyes i una cueta.

Pensà llavors en fer una pixadeta al veí del soterrani…

8 thoughts on “Pebrot i merenga – JORNADA 3

  1. Faig un vot de qualitat per aquest relat. Qualitat perquè el del teu contrincant també m’ha semblat bo. Però aquest toca de forma molt gràfica un tema molt interessant de la condició humana: com la posició i les circumstàncies de cadascú pesen més que la suposada essència. O com ens adaptem als rols com se suposa que ens hem d’adaptar.

    Molt en línia de l’experiment de la presó d’Stanford.

    M'agrada

  2. Original, començant pel títol i acabant amb el tractament que fas de les lluites de poder i les seves conseqüències. Et felicito i et dono el vot 🙂

    M'agrada

  3. Com bé ha explicat l’Àtoms i Lletres (Sergi), el relat d’en Cul-de-sac és de qualitat. Rodó, diria jo també, amb un final que ens dibuixa un somriure, al mateix temps que ens fa rumiar en el canvi de papers i les conseqüències d’això.

    d.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s