Tic-tac… – 1/4 DE FINAL (TORNADA)

 

 

Cul-de-sac

 

Tema: Onomatopeia

Eliminatòria: 1/4 de Final – Tornada

Rival: Xinxan the Cat

199 paraules
 

Tic-tac…

 

Tic-tac, tic-tac, tic-tac… Porto hores escoltant el seu precís mecanisme. Immòbil, a l’ombra d’un immens rellotge suís que sembla conèixer el que em volta pel cap.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac… L’estació es troba deserta, és un calorós matí d’estiu, i jo un home qualsevol. L’equació perfecte per l’avorriment més absolut o per fer el disbarat més gran.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac… Quin és el so de l’amor? I el d’un nen? Podem crear sons nous per referir-nos a situacions que ens agradaria poder reviure?

Tic-tac, tic-tac, tic-tac… Es fa tard. No tinc pressa però tampoc tinc ganes de que tot segueixi com fins ara. Toca donar un pas endavant.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac… En aquest darrer instant jo seré el veritable protagonista. Si s’acostés un tren podria escollir el meu propi so. Catacrac!, pam!, xac!, crac!, crec! i punt i final.

Però no… per primera vegada a la meva vida realitzo un gir inesperat…

Tic-tac, tic-tac, tic-tac…

Bum! Jo i el tic-tac del meu maletí saltem pels aires en aquesta estació desmantellada vint anys enrere. Destrossem el que queda d’aquell preciós rellotge suís espatllat pel pas del temps i acabem fent un darrer però espectacular paf! Quin és el so del silenci?

Anuncis

8 thoughts on “Tic-tac… – 1/4 DE FINAL (TORNADA)

  1. Quin és el so que escoltem després de morir? O potser només queda el silenci, aquest Silenci absolut, lluny de tot, lluny d’aquest món que deixem lliure i voluntàriament quan decidim suicidar-nos.
    Tic-Tac la crònica d’un suïcidi anunciat.
    Admirable relat del tic-tac amagat en el maletí, viu, però que ens anuncia el final, en contraposició al tic-tac mut del magnific rellotge de l’estació que un dia va ser però ja no és . Què sinó l’ombra d’ell mateix en una estació desmantellada, desballestada, com a simbol de la vida del protagonista de la història.
    Una estació fora del temps com a metàfora del no res, testimoni mut d’un final de trajecte vital del home que un dia va ser nen, que un día va viure el so intangible del amor i que de nou es pregunta quin és el so del silenci.
    Un relat extraordinari que ens deixa amb el cor encongit.
    En la llunyania el darrer “bum”trenca aquest silenci i tots dos és confonen allà on el temps no és temps sinó la mateixa eternitat….
    En la llunyania, encara s’escolta el darrer tic-tac, el del meu VOT i el meu reconeixement a l’autor.
    Enhorabona i gràcies

    M'agrada

    • Ep! 🙂 Gràcies David & Co. pels comentaris. S’agraeixen molt en aquest moment de la temporada on el cansament ja és evident.

      M'agrada

  2. Molt diferents, però els dos molt ben resolts. En un principi em decantava pel somriure amb que he llegit el de Xinxan, però en la segona lectura del relat de Cul-de-sac, m’ha semblat un relat molt redó. Així doncs empat.

    M'agrada

  3. M’ha captivat més aquest sentit poètic de les onomatopeies que es transmés en aquest relat. Sobretot sobre la reflexió de quin és el so de la mort.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s