Classe alta – JORNADA 5

 

 

Dedal0

 

Tema: La por

Handicap: Inclusió obligatòria de la paraula malson

Grup: C

Rival: Floral

197 paraules
 

Classe alta

 

¿Heu despertat mai amb el malson encara palpable, estenent els seus tentacles sobre la vostra bella realitat? ¿Heu despertat mai amb l’esglai que el malson fos més que això i heu hagut de córrer a aixecar la persiana per a que la llum aclarís la boira de les tenebres? A mi no m’havia passat mai fins fa pocs dies, quan, de sobte, vaig despertar sabent-me pobre. ¡Pobre jo! Em vaig quedar tremolant sobre els llençols de seda fins que la minyona em va portar l’esmorzar, encara punyent la flaire desagradable d’aquella casa de maons nus i planxes de metall, encara punyent aquella visió de marrecs mal vestits i bruts que em deien pare i allargaven els seus dits groguencs per tocar-me.

El doctor m’ha dit que, a vegades, passa, que el cervell intenta posicionar-nos en allò més oposat a nosaltres. ¡I tant, oposat! ¡Gent gandula i fresca que no vol treballar! Jo que m’he passat la vida estudiant a universitats prestigioses per ser un home de profit.

M’ha seguit passant fins aquest matí. M’he llevat però la flaire era molt real, el llençol era molt bast i he descobert que no tinc persiana, només una cortina esfilagarsada.

10 thoughts on “Classe alta – JORNADA 5

  1. El dentista de la Floral no em sembla tan efectiu com el pobre ric d’en Dedal0. Et quedes amb la sensació de trobar-te en la realitat del malson. El metge del segon paràgraf, però, no et descol·loca al 100%

    d.

    M'agrada

  2. Difícil situació la plantejada sobre a qui votar!
    Perquè si el tema és “La por”, el relat de la Floral , d’entrada ja et situa en el títol i en l’hora, les tres de la matinada, i comences a llegir amb una certa predisposició als tremolins i calfreds, per dir-ho de manera educada.
    Posats en situació, els “toc,toc”, primer un, després dos, i així fins a quatre, van pujant el teu nivell d’angoixa i en el paràgraf final ja tens la mosca darrera l’orella. Vull dir, que ja no les tens totes.
    I per adobar-ho, el joc final, quan diu sorneguera que el seu malson s’acaba, sí, sí, , una broma, una cirereta, .. s’acaba quan et recorda que té hora al dentista…je,je,…precisament quan començaria el nostre malson….

    Un relat que m’ha agradat molt i està perfectament escrit.

    Tanmateix el relat d’en Dedalo no ens situï d’entrada en “La por” com en el malson, en aquest aspecte no hi ha que oblidar que aquest és el seu handicap.
    La seva història és brillant, i encara que ho sembli a primer cop d’ull, no li sobra res i tot té el seu sentit, com es pot comprovar quan acabés de muntar el teu moble suec.

    El títol no és massa significatiu en el context d’aquesta por, encara que sí que ho sigui si parlem de “les pors”, les nostres pors, tan adients en aquesta història.
    Aquest malson que es podria traduir per “mala vida”, quan en paraules del autor se’ns diu “de sobte, vaig despertar sabent-me pobre”.
    Aquest relat s’englobaria per dret propi en l’escola surrealista alemanya, Max Ernst i Michael Ende, o més tard en l’espanyola, amb Carmen de Mairena i Tele5, entre altres.
    Escola, la primera, a la que no li era aliena el mon dels somnis, sempre navegant entre la frontera que delimita lo real de lo irreal, els anhels dels malsons i altres pulsions, utilitzant la seva capacitat de jugar amb la sotilesa de les paraules i els seus matisos.

    I és que en aquests dos casos,….que menys podríem esperar d’un autor anomenat precisament “Dedalo” i d’una autora anomenada “Floral”

    Per això, per la contrastada qualitat dels dos relats, m’inclino per l’empat.

    M'agrada

  3. Bona nit companys,

    No acostumo a respondre als meus relats tot i que sempre agraeixo de tot cor els vostres vots i comentaris 🙂 En aquest cas crec que hi ha diversos motius per fer-ho ja que heu comentat estructura i pertinença d’un dels paràgrafs.

    És cert (i no me’n havia adonat) que el relat en té prou per conformar-se sense el penúltim paràgraf: sense ell ja té prou definició i sentit com per ser un relat complet. No obstant, jo considero que aquest paràgraf té una funció de reforç (en el meu humil punt de vista, no més valid que el vostre com a lectors) per acabar de dibuixar-ne el pensament del protagonista: un pensament allunyat de la realitat, en que viuen persones privilegiades i cegues que no son capaços (o no volen) copsar el veritable problema de la pobresa i ho veuen com una elecció.

    Respecte a la “dissecció” que en fas del relat, David Salsas, moltes gràcies per l’interés que hi poses i per compartir-ho 🙂
    Val a dir que cadascú hi troba semblances a allò que llegeix en funció de les seves referències i que a mi m’ha sobtat la teva consideració surrealista d’aquest relat. La meva intenció (que potser no queda prou clara ni patent) era fer un petit i humil homenatge a un dels meus referents Julio Cortázar, en concret al seu relat “la noche boca arriba”, això sí, introduïnt-hi el component de crítica social que porta el meu text.

    Gràcies a tots i totes!

    M'agrada

  4. Gràcies per la retroacció!
    Analitzar el teu relat ha sigut una descoberta i plaer.
    El terme surrealista l’he dit en positiu, bebent de les fonts, en especial dels llibres d’en Michael Ende.

    I per descompat llegiré el relat d’en Julio Cortázar!
    Bon cap de setmana

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s