L’última olor de les veus de vellut – JORNADA 1

 

 

Dedal0

 

Tema: “elecció lliure”

Grup: B

Rival: Xinxan the Cat

194 paraules
 

L’última olor de les veus de vellut

 

Una vegada vaig escoltar una historia tendra. Es va morir el primer home que va posar veu als avisos d’entrada de trens del metro de Londres, quan ja la seva veu havia estat canviada per una altra més enèrgica, més jove, més moderna. La seva dona va fer una petició sorprenent i li varen concedir. Mentre ella va viure, van tornar a posar a l’estació més propera a casa seva la gravació de veu del seu marit de cinc a sis de la tarda. Ella hi anava cada dia i, durant aquesta hora, s’asseia en un banc i l’escoltava.

La recordo ara que la teva veu de vellut m’acarona per darrer cop. Em vas gravar aquest missatge suposo que perquè em coneixies molt i perquè temies no tornar. No t’ho puc retreure, anaves a cercar esperança i va ser l’últim que vas perdre. Sempre et vaig dir que tenies veu de locutor de radio. T’he estat escoltant dia rere dia en aquest habitacle subterrani en que em vas deixar sola. Però avui, en el nostre aniversari, me’n vaig al teu encontre.

La teva veu em bressola i m’endormisca entre una suau olor d’ametlles amargues.

 

Anuncis

11 thoughts on “L’última olor de les veus de vellut – JORNADA 1

  1. Trobo que hi ha algun punt que no està prou ben redactat i m’ha despistat durant la lectura, però tot i això li dono el meu vot perquè la història és original i m’agrada l’escena que descriu.

    M'agrada

  2. Un relat ple de sentiments i sensacions. Al títol ja intervenen diferents sentits: “L’última olor (olfacte) de les veus (oïda) de vellut (tacte i vista)”. Tot el text és ple de tendresa i suavitat, amb les veus com a conductores…. Molt bonic.
    Parant atenció, trobo un punt un pèl inquietant, quan dius: “en aquest habitacle subterrani en que em vas deixar sola”. On és ella? Estaven junts amagats en algun lloc? I quan surt a trobar-lo, s’endormisca amb una olor de fons? – unes quantes incògnites que ens deixes obertes (ens ho aclariràs en comentaris? 😉
    El meu vot per a aquest relat.

    M'agrada

  3. Voto per aquest relat perquè em sebla molt més rodó que el seu contendent. També en valoro la temàtica i els sentiments que se’n desprenen. Bon micro!

    M'agrada

  4. Vet ací dos relats que juguen amb la ficció o amb la realitat. Vet ací dos relats que ens fan pensar sobre que és ficció o realitat.
    Els dos perfectament dibuixats,
    “El dia que tot va canviar per sempre” ens endinsa en una realitat punyent,sense arribar al extrems que ens descriu, conceptual i dissortadament, de rabiosa actualitat. Un relat que desperta la nostra consciència endormiscada i les nostres mentides per a sobreviure, o al menys per a minimitzar els danys que la situació en la resta del món ens mostra dia rere dia. Mentides pietoses que ens expliquem i que expliquem als altres mentre veiem les noticiés.
    El Sergi del relat es rebel•la però no pot ometre seguir la farsa, jugar el seu rol de pare protector en el teatre Universal de la Mentida. Una ficció feta realitat, o una realitat que ens entossudim en veure com a ficció?

    “L’última olor de les veus de vellut” ens planteja un relat intimista, proper, càlid, que no rés no amaga i que ens reforça en la nostra humanitat.
    “El dia que tot va canviar per sempre” apel•la a les nostres conviccions vulnerades per un sistema subliminalment opressor, ja considerat com a normal pel pare de la història.

    “L’última olor de les veus de vellut”, apel•la al nostres sentits
    Escoltar, acaronar,el tacte, les olors: més enllà del raciocini, lo millor de la nostra condició humana, un relat ple de sentiments amagats.
    Una història amable que ens reconcilia amb nosaltres mateixos. Una història que em fa recordar una noticia que va saltar als diaris farà cosa d’un any..o dos.
    A l’entrada d’un Zoo anglès hi va haver durant 30 anys un senyor que s’ocupava de cobrar els tickets d’aparcament als visitants. Quan un bon dia va desaparèixer , el que ja era considerat per tothom una institució,venerat per pares i fills, fills que a la seva vegada van un bon dia van ser pares del seus fill, els visitants es van assabentar que aquell aparcament mai havia estat de pagament. Una història tendra i plena d’humanitat, com la del contendent nº 6.

    Que vull dir amb això.., doncs ben bé no ho sé, potser que final el que manen són els sentiments, com el instint protector d’en Sergi envers els seu fill o l’olor de les atmetlles amargues

    Dues històries diferents, molt ben travades, seré una mica egoista i apostaré per la suau olor i el sentiment de les ametlles amargues.

    M'agrada

  5. història d’històries. Dualitats causals.
    M’ha encisat, i emetré el meu vot per l’última olor de les veus de vellut. Sentiments arrelats fins a l’essència de l’ànima. Amor i mort!!!

    M'agrada

  6. Aquest text suggereix i obliga a llegir entre línies i entendre realment el darrer paràgraf, d’una única frase. El preàmbul de la història trista serveix per ambientar el lector i saber cap a on dirigir-se. L’altre text, emmarcat en una distopia, m’ha costat com la primera vegada que el vaig llegir.

    d.

    M'agrada

  7. Anàlisi ortogràfic:

    PARÀGRAF 1 – LÍNIA 1
    “…vaig escoltar una (historia) tendra.” > La paraula “història” s’accentua en català

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 5
    “…tenies veu de locutor de (radio).” > La paraula “ràdio” s’accentua en català.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 6
    “…aquest habitacle subterrani en (que)…” > El pronom relatiu “què”, substituïble per “el qual” sempre s’accentua.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  8. Moltes gràcies pels vostres vots, companys i companyes! Disculpeu que la setmana atrafegada no m’hagi permès passar abans per aquí.
    Respecte a alguns dubtes que han sorgit, aclarir-vos que va en la línia d’una distopia que comenta en Deomises i que la olor d’ametlles amargues és la d’un verí conegut.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s