Memòria de recanvi – JORNADA 6

 

 

Dedal0

 

Grup: B

Rival: Xinxan the Cat

 

Memòria de recanvi

 

Com ombres dissipades per una nova albada, com miratges tremolosos d’un desert blanc, com empremtes desdibuixades per una nova marea, els records se li escapen a l’Antoni fins que els referma la mà i la veu suau de la Sílvia.

Avui, la noia que diu ser la seva néta, li regala un somriure més ampli a l’home vell i senil. El notari és a punt d’arribar.

 

Tema: “elecció lliure”

66 paraules

 

9 thoughts on “Memòria de recanvi – JORNADA 6

  1. Voto per aquest relat. M’ha sembla un encert la seva estructura en dues parts. La primera, que serveix d’introducció, més introspectiva, concatena tres comparacions amb un llenguatge líric molt bonic.

    La segona part, canvia de protagonista i de registre. I substitueix la placidesa espiritual per la cruesa materialista, amb només una mera insinuació final.
    Molt bé.
    Salutacions cordials.

    M'agrada

  2. No voto aquest relat però tampoc puc passar de llarg sense felicitar l’autor/a d’aquestes metàfores. Escaients, naturalistes, d’un bon/a observador

    M'agrada

  3. Els dos relats estan bé i m’ha costat decidir-me però finalment m’he decidit per aquest que amb poques paraules ben disposades aboca molt. M’agrada el final obert deixant incògnites perquè resolgui la imaginació creant diferents possibles finals. El meu vot és per aquest relat.

    M'agrada

  4. Curt i directe. Comença poètic però acaba amb una bona dosi de realisme i mala bava. Tens el meu vot, tot i que l’altre text és molt bo també.

    M'agrada

  5. Voto per aquest relat per com explica els records desdibuixats del protagonista. És una prosa lírica, m’agraden les comparacions tan visuals que ha descrit.
    (També he de dir que em desconcerta una mica la darrera frase… Miraré si hi ha un comentari que ho acabi d’explicar 🙂

    M'agrada

  6. Un relat delicat i encertat. Una història real com la vida mateixa en aquesta societat envellida. El trist punt i , desgraciadament seguit ,per tantes persones afectades d’Alzheimer camí del notari per certificar la seva incapacitació legal.
    Un relat que et ratifica en el perquè la vida humana no ha estat creada amb el xip de l’ obsolescencia planificada.
    La mort, aquest tabú. La vellesa i la senilitat aquest interrogant que ningú es planteja fins que ja és massa tard.
    Molts interrogants i un llibre :”Morir en llibertat”
    Enhorabona a l’autor per la seva delicadesa.
    Gràcies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s