Omnes una manet nox – JORNADA 3

 

 

Dedal0

 

Grup: B

Rival: Javert

 

Omnes una manet nox

 

L’avi Claudi era un home singular. Pels seus pòmuls reptaven fondes i serpentejants les cicatrius i arrugues de dues guerres, entrelligades, definint la topografia vital que envolcallava uns ulls d’ametlla, profunds i serens.

Els últims anys l’havíem vist, poc a poc, pansir-se: deixar de donar els seus llargs passejos i tornar-se més callat, com si les seves paraules precises s’esmorteïssin al mateix temps que la seva mirada. Pot ser que pensés que ja ho sabíem tot, pot ser que ja no tingués la necessitat d’explicar-se. Encara, algunes tardes de fred en que anava a visitar-lo, li demanava que em tornés a relatar les seves aventures.

Quan aquella tarda em va demanar que el portéssim a la caseta de la platja, vaig començar a plorar-lo en el silenci del seu prec. Vaig trucar a la família i ens vàrem reunir allà, a la calor de la xemeneia de la construcció blanca. Després de sopar, vàrem desempolsar els seus gastats utensilis de pesca i el seu impermeable gruixut. Ens va donar un últim petó i va pujar a la barca per anar a l’encontre de la mort entre el salnitre i les onades. Com sempre havia volgut, a la seva manera.

 

Tema: “elecció lliure”

199 paraules

 

Anuncis

8 thoughts on “Omnes una manet nox – JORNADA 3

  1. Molt clara la seva presentació, molt net el seu desenllaç… Molt difuminat el seu nus. El meu vot és per aquest relat.

    M'agrada

  2. Uf, quin encontre! S’han trobat dues boniques històries explicades amb molta literatura, quina enveja. Tot i que m’ha costat decidir-me, decanto el meu vot cap aquest relat, pel moment íntim i preciós de resum d’una vida.

    M'agrada

  3. Anàlisi ortogràfic:

    PARÀGRAF 1 – LÍNIA 3
    “…la topografia vital que (envolcallava)…” > La grafia correcta del verb és “embolcallar”; “mb” en lloc de “nv”.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 1
    “…l’havíem vist, (poc a poc), pansir-se… > Cal afegir una “a” inicial a la construcció completa d’aquesta expressió: “a poc a poc”.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 1/2
    “…deixar de (donar) els seus llargs passejos…” > La utilització del verb “donar” per realitzar accions (més enllà d’entregar alguna cosa) és un calc del castellà. En català, com passa per exemple amb les “ullades”, els passejos es “fan” i no es “donen”.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIA 6
    “…tardes de fred (en que) anava a visitar-lo…” > El “què” de relatiu, substituïble per “el qual”, sempre s’accentua.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  4. Dos relats de gran nivell en aquest enfrontament.
    Atenent el temps que resta per votar només puc dir que el meu vot és per el contundent 2 per la poesia i els sentiments que destila.

    M'agrada

  5. És molt difícil votar en aquest combat. Tots dos textos estan prou ben escrits, plens d’imatges i amb un estil que tracta amb cura les paraules. Però com que aquest m’ha emocionat més, es queda amb el meu vot.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s