Eliminatòria: 1/4 de Final – Tornada
Rival: Òliba
De nou
Arriba de nou la tardor. A l’ambient, l’exuberància del bosc és tan present que els sentits se t’omplen de matisos i ets capaç d’endevinar l’origen de cada flaire, de cada soroll i la gamma cromàtica que tenyeix el fullatge divers. Les darreres pluges hauran ajudat a estendre una catifa de bolets prou generosa per arreplegar-los sense massa esforç. Inclús hi hauria temps de fer-ho abans que tornessin els caçadors a trepitjar el terreny a la recerca d’exemplars per abatre. Però desisteixes de la idea amb una rapidesa que no et permet ni recordar on vas guardar els cistells de la darrera campanya boletaire.
La brisa freda, tardoral, fa voleiar les cortines de casa teva. Una tardor atípica, que tampoc no t’animarà a travessar el llindar de la clariana i aventurar-te bosc endins. Com feies temps enrere, envoltada per arbres i més arbres i la refiladissa de mils d’ocells. Però tot va canviar d’ençà que l’ombra de l’home va aparèixer per enfosquir-te el ventre i la il·lusió, per no permetre’t xisclar ni defensar-te, amb la força animal més primigènia que es pugui imaginar. Enmig d’aquests records dolorosos, una llàgrima et llisca galta avall mentre sents com arriba novament la tardor.
Tema: Bosc
199 paraules
Malgrat la poètica inventiva del contendent, dono el vot a aquest relat per la literatura magistral que desprèn.
M'agradaM'agrada
El mateix tema i dos textos ben diferents, però tan ben escrits que he de repartir el meu vot.
M'agradaM'agrada
Empat. D’aquest relat, m’agrada el canvi que es produeix del primer paràgraf al segon, com si el primer fóra en colors i el segon en blanc i negre. També el fet que està molt ben escrit i compta amb un punt suggeridor inquietant.
M'agradaM'agrada
Una atmòsfera que ens envolta, que va creixent i ens relaxa fins que un ombra inesperada ho espatlla tot. Bon relat. Li done el meu vot.
M'agradaM'agrada