Deòmises
Grup: A
Rival: Nolwenn
Dia-crític
Abans d’abandonar el jardí, hi dones una última ullada. Tot d’arbres i d’herba cobrint la carena i la vall i, al bell mig, la pomera en flor envoltada d’abelles que la pol·linitzen; tot d’animals que voleien, corren, neden en llibertat, i, en un racó assolellat, els ous dels ofidis gairebé fent eclosió. La impassible becaina del personatge que, a darrera hora, has inclòs dins de l’escena: li has conferit la ubiqüitat i la saviesa del setciències a qui no se li escapa res, i les ínfules de qui vol crear un ésser perfecte a imatge i semblança seva. Com a postrem detall del conjunt, li xiuxiueges els noms de la teva creació, i un reguitzell de manaments que, fal·laços com ell, els gravarà en taules de pedra i els farà complir arbitràriament.
Tanques la porta del verger i llances la clau, que aterra just al costat d’aquest pocapena. Quan desperti, la trobarà i s’adonarà d’allò que l’envolta, amb la creença que ha estat ell l’artífex de tot plegat. Mentre t’allunyes d’allà, xiules una melodia burleta, quasi maliciosa, i penses que també hauries de barrinar un nom per a aquell individu. Ras i curt? Amb un diacrític potser?, penses mefistofèlicament.
Tema: Déu
199 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Quina sornegueria! El meu vot per aquest microrelat que m’ha provocat un malèvol somriure.
M'agradaM'agrada
Voto aquest relat, malgrat el poderós ‘secret’ del relat contrincant, perquè la interpreto com una Creació d’autor, transgressora i d’extens vocabulari que li dona la força suficient per guanyar el duel.
M'agradaM'agrada
Caram, caram… així que la creació és obra del diable! i Déu només és algú a qui li deixen creure que tot és cosa seva.
En aquest encontre trobo molt difícil decidir-me per un, així que opto per donar un vot a cada contrincant.
M’agrada aquesta creació de “Déu” amb “la ubiqüitat i la saviesa del setciències”, com tot no és el que semblava que era. I bona fugida amb xiulada burleta inclosa.
M'agradaM'agrada
Bon relat, original i divertit, llegint-lo he pensat que si aquest món s’hagués creat religiosament segur que l’hauria creat un dimoni juganer com Mefístol i no un déu bondadós. Es llegeix molt bé i m’ha agradat molt. Tens el meu vot.
M'agradaM'agrada
O no donar-li nom i tan sols anomenar-li Escoltatu, que és així com es presentarà a altres desconeguts de la sua mateixa espècie. M’ha agradat aquest poema per haver-ho deixat tot al seu lloc i amb el seu ordre … Per acabar amb el protagonista, llàstima, tirant la clau i fent pensar al lector, déu meu, que ha deixat un element que sabem que ho va desordenarà tot. El meu vot i la meva confiança és per aquest relat.
M'agradaM'agrada
Voto per aquest text, que guanya amb profunditat a mesura que el vas rellegint. M’ha costat decidir-me però el to burleta del final m’ha fet decantar. Enhorabona!
M'agradaM'agrada
El meu vot és per a aquest “Dia-crític”. La idea és potent i divertida. A més, la curiositat del lector va en augment fins arribar a eixe final sorprenent que ho explica tot. Escriptura impecable, per altra banda. Molt bé.
M'agradaM'agrada
M’ha agradat l’exhuberància d’aquest jardí de l’Eden…
M'agradaM'agrada
Original història i posada en escena a conjunt amb el joc de paraules del seu títol. Seria interessant saber quina és la melodia burleta que xiula el pervers creador d’aquest individu. Tot i els mèrits del teu rival tens el meu vot.
M'agradaM'agrada