Diàspora hel·lènica (o Profètica) – SEMIFINALS (TORNADA)

 

 

Deòmises

 

Tema: Creu(s)

Eliminatòria: Semifinals – Tornada

Rival: Illa Sud

200 paraules
 

Diàspora hel·lènica (o Profètica)

 

La fetillera és ambigua en murmurar la frase, en ple trànsit. Allunya’t del grec en els idus de març. Somrius perquè el moment té el seu punt trapella, tot i la solemnitat de l’escenari firaire. Tornes a casa i t’allites, mentre l’alcohol t’omple de broma aquest episodi. I, com un somni, desapareix del teu cap perquè, simplement, no creus en aquestes idioteses.

Però, sense pensar-hi, un dia de primavera, deixes de comprar iogurts cremosos i renuncies a degustar una bona mussaca o un refrescant tzatziki. Sorprens amistats i familiars amb generositat despresa quan els ofereixes els filòsofs presocràtics, inclús l’edició bilingüe dels poemes de Kavafis, sense haver-te’ls de retornar. O, en concloure el darrer sopar d’aniversari del teu veí, oblides els vinils de Demis Roussos i Georges Moustaki a casa seva, amb un descuit calculat. Tot això s’esdevé de forma voluntària, a pesar que no saps explicar el perquè de tot plegat.

No t’adones d’aquesta lenta diàspora ni dels motius que l’han suscitada fins que, un quinze de març qualsevol, al parc, ets interceptat per un rottweiler sense morrió ni corretja, que, infal·liblement i mortífera, et clava els ullals al coll, mentre t’entrenes per a la Marató de Londres.

6 thoughts on “Diàspora hel·lènica (o Profètica) – SEMIFINALS (TORNADA)

  1. Et disposes a llegir els relats del dos semifinalistes i estàs segur que gaudiràs d’ells. .Però desprès de la tercera lectura, sí de la tercera, el convenciment inicial és confirma, però paradoxalment és tornà en incertesa.

    I és que, en cada lectura, hi has anat trobant tants matisos i tants sentiments amagats que ja no pots prendre distància i ser objectiu.

    I és que, en cada lectura, vas prenen consciencià de que els relats dels dos contendents no són de “che món”, i que, francament, al costat seu només ets un “guixa papers” de merda.

    Però en cada lectura també te’n adonés del plaer de llegir-los i de sentir-te viu.

    Per això, aquest gargotejador de pacotilla considera que explicar-ho a la llum d’un anàlisi tan pormenoritzat, com a la fi i a la cap qüestionable, em portaria més d’una pàgina sencera, i que tampoc amb això estaria segur de si seria just decidir-se per a un o per a l’altre relat.

    I per això m’inclino per l’empat, amb els ulls vidriosos, per la meva falta de decisió i pel sentiments que traspuen els dos treballs.

    ENHORABONA a tots dos contendents!
    (Amb majúscules)

    M'agrada

    • I a Deòmises li dic també en aquest foro que li hi donat l’enhorabona però que no el felicito, perquè el que em felicito sóc jo mateix.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s