Presències (o Verbigràcia) – JORNADA 3

 

 

Deòmises

 

Tema: Amics

Grup: A

Rival: Guerau X. Casol

199 paraules
 

Presències (o Verbigràcia)

 

Tenim molts amics perquè seran necessaris les amistats. Jugues i salvaven el món i sóc imprescindible perquè ells estiguessin alegres i agraïdes amb vosaltres. Existeixen secrets, que sols sabré elles i tu, perquè així és les regles que hauria ideat. Té moltes amigues perquè hi hagués la necessitats de no sentir la soledat. En la immensitat il·limitada d’aquesta ínfima habitació, cada individu obtenim reverències meves i pronunciàveu discursos amb verbigràcia, i el temps transcorren ràpid. Només em tregui de polleguera que ens contradiguin i aquesta persona deixeu de ser amics i passés a ser enemic. Empraria l’hostilitat per lluitar contra la desunió, l’amistat són un tresor. El protegires amb dents i ungles i amb valor, abans que el vincle desapareguin. No vull escoltar més veus que t’inculcaran formes de viure tan diferents a com penséssiu. Tenen amics, tan necessàries… i em parlen sense parar, per no pressentir nova presències. Tresors sou. Per a ells també. Molts tindria…

 

Els dos infermers entren a l’habitació incomunicada, enmig del deliri del pacient. Després de l’aïllament, potser els ànims i les al·lucinacions hagin disminuït. Almenys hauran calmat tanta ràbia continguda, tanta violència. Ho dubten, però, perquè té cara de pocs amics.

Anuncis

3 thoughts on “Presències (o Verbigràcia) – JORNADA 3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s