Retòrica (o Bel·ligerància pacífica) – AMISTÓS

 

 

Deòmises

 

Tema: Pistolers de l’espai

Handicap: Inclusió obligatòria de les paraules “làser”, “catàfora” i “pistola”

Rival: Tèsar

186 paraules
 

Retòrica (o Bel·ligerància pacífica)

 

És dur caure així, sí. Allà, enmig del punt més concorregut de la galàxia. I després de l’expectació suscitada. No era un fet ordinari veure enfrontats els dos pistolers més sanguinaris de l’espai sideral. Però, en veure’l arribar desproveït de, com a mínim, una pistola làser o una cuirassa de doble blindatge per protegir-se de la meva escomesa, les mirades estupefactes es multiplicaven a l’esplanada on se celebraria el duel. Automàticament, vaig abaixar la guàrdia i els membres es relaxaren. Em semblava abusiu mostrar-me bel·licós davant d’un home desarmat, sense més protecció que la indumentària que duia, lleugera i estival. Perquè allò més perillós que féu va ser alçar el braç i allargar els dits polze i índex, tot pronunciant unes escasses paraules i parafrasejant, en part, a Gabriel Celaya. “La poesia és una arma carregada de futur. I això et pot matar: pum!”, digué i, entre la cita, la catàfora i l’onomatopeia, vaig sentir com defallia el meu cos, mentre es clavava la duresa del terra als genolls i de la vergonya a l’ànima. Sense armes ni violència, només amb la més pura retòrica.

Anuncis

5 thoughts on “Retòrica (o Bel·ligerància pacífica) – AMISTÓS

  1. L’espera ha estat llarga. L’expectació ha superat amb escreix totes les previsions i les apostes han arribat a límits mai vistos. Tots els mitjans de comunicació interestel•lars s’han fet ressò del esdeveniment. La cabina dels enviats especials està plena de gom a gom, però ningú es mou.

    Ambdós contrincants semblen cansats. El seu esforç estratosfèric, el llarg viatge, sembla que els hi ha passat factura. Tanmateix, somrients per la feina feta, es donen la mà, una forta encaixada, mentre saluden al públic, aquest públic incondicional que els hi ha fet costat, aquest públic incondicional que ha arribat en una peregrinació mai vista des dels punts més allunyats del Univers amb andròmines de tota mena.

    Ambdós contrincants inclinen el cap i mentre els aplaudiments sembla que no tinguin fi, cau lenta i solemnement el teló.
    Els enviats especials ens afanyem. Les nostres cròniques han de ser publicades simultàniament i amb la màxima celeritat en tot l’Univers.

    El relat d’en Tèsar comença bé. L’acció és trepidant, els efectes especials són dignes de les estudiades tendències de Hollywood, encara que una mica clàssiques, com els contrincants, soldats i pirates al ús en el planeta Terra.
    Com diu l’autor, la lluita és cruenta i ens posa sobre avís de que la batalla serà llarga.
    Llegeixo Catàfora. El nom de la nau te reminiscències literàries però no em deixa entreveure el desenllaç.
    Segueixo llegint, però entre els soldats i els pirates no hi trobo els capitans, els esperats herois que comanden les seves tropes fins i tot a costa de les seves vides i trobo a faltar la mística dels líders.
    En el paràgraf final em despenjo metafòricament de la meva galàxia i, com diuen els terrícoles, toco de peus a terra. En paraules del autor, un timbre anuncia una treva. No és el que esperava. El seu so dilueix la màgia, el sentit mític del encontre, la esperada llegenda que transcendirà la diferència entre els perdedors i els guanyadors i els hi reservarà un lloc en la Història.

    El relat és senzill, tendre, ple de sentiments. A no dubtar els seus joves protagonistes es troben un la primera fase acadèmica del seu aprenentatge on només s’utilitzen armes de fogueig. De ben segur seran els pistolers espacials del futur!
    ________________________________________________
    El relat d’en Deomises ens presenta uns pistolers experimentats que tanmateix la seva crueltat encara conserven el respecte envers els seus contrincants. Qué sinó la noblesa dels antics espadatxins terrícoles del segle XVII.
    La seva evolució ha estat fruit de la seva incansable investigació per trobar les armes més sofisticades i de menor impacte ambiental.
    En aquest sentit, de ben segur en el context teòric i de la mà de les teories del coneixement d’Antonio Damasio i les seves aplicacions primigènies en l’estudi de les xarxes neuronals, en la actualitat superades, que es van començar a aplicar fa més de mil anys en un petit garatge de Silicon Valley en el, actualment en vies de desaparició, planeta Terra.

    En aquest sentit, Deomises conjuga admirablement els recursos literaris clàssics,com la “catàfora”, al dir-nos ja d’entrada “És dur caure així, sí.”; la cita: “La poesia és una arma carregada de futur. I això et pot matar”; i la onomatopeya: pum!” , sent d’admirar la coexistència entre les armes clàssiques, que em vaig atrevir a anomenar agosaradament APS, o psicològiques de darrera generació, en aquest de la mà de la poesia i el poder de la ment. Que sinó la perfecta simbiosi entre el Passat i el Futur.

    Impagable la lliçó del pistoler a pit descobert. Impagable el poder de la ment sobre el cós i com el guanyador desarma al seu adversari amb una simple frase i el deixa fora de combat.

    Diria doncs que els dos relats és situen en les antípodes l’un del altre i que l’evolució dels personatges d’en Tèsar es troben a anys llum dels d’en Deomises.

    Els protagonistes d’en Deomises han arribat al duel final amb el bagatge après desprès de centenars de generacions.
    El guanyador ha tornat del Origen i en la seva recerca de la baula perduda ha aconseguit recuperar la dialèctica de Schopenhauer i tots els clàssics, que els desbocats avenços de les tecnologies van deixar postergats.

    És així doncs que felicito als dos contrincats però el meu vot és per en Deomises i el seu sofisticat i erudit pistoler.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s