Pànic a l’oficina – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (II)

 

 

Floral

 

Competició: Mêlée de consolació (II) – LLMRC 2015

Gènere: Ciència-ficció / Fantasia / Terror

Contrincants: Nebulity; UFO; Urani; Nymerio; Tèsar; Dedal0; Cirà del Bar Gerard

199 paraules
 

Pànic a l’oficina

 

Només aixecar-me tinc la sensació que avui serà un dia terrorífic.

Des de la finestra de l’habitació veig la temuda porta. La porta on m’esperen des de fa uns dies i que encara no he estat capaç de creuar. Sempre he pensat que els que treballen allí, o millor dit, els que manen allí, són monstres. Criatures insensibles alienes al sofriment humà. Sé que no serà fàcil creuar aquella porta, i només de pensar-ho, una suor freda em recórrer l’esquena. Jo tinc molt a perdre i ells poc a guanyar, la veritat. Tot i què per a ells, mai és suficient.

Els papers estan preparats des de fa dies damunt de la taula i les paraules en què tinc previst exposar-los les meus arguments les he memoritzat un cop i un altre. A mig matí, agafo els papers i finalment, surto de casa decidida. Tinc la raó i no podran amb mi, em dic en veu baixa, mentre creuo el carrer.

Entro a l’oficina bancària i ensopego amb la rialla cínica del director que sembla que m’estigui esperant. Bon dia Maria -em diu, tenim una conversa pendent, oi?

La meva pròpia història de terror està a punt de començar.

One thought on “Pànic a l’oficina – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (II)

  1. De nou un angoixant relat d’aquesta autora que ens transmet l’atmosfera irrespirable de les persones sotmeses a situacions de pànic, pulsions irrefrenables com quan somnis que has de anar al dentista.
    Aquesta autora, a no dubtar en temps remots, sacerdotisa dels temples aixecats en honor del déu grec Pan, s’adapta al temps actuals i ens situa la història en el context actual de pressió i precarietat laboral.
    Admirable la creixent tensió de la nostra protagonista presionada subtilment dia rere dia pel seu cap a l’oficina bancaria.
    Tanmateix l’extensió del relat no ho permet, no per això deixem de percebre que també el seu cap està presa d’un pànic soterrat.
    Que menys es pot esperar d’un director d’oficina de tres per quatre que, amb la reconversió bancaria a panat de ser el referent i home de confiança del veïnat a un gestor venedor d’assegurances i pòlisses de decés a majors de vuitanta anys.
    Bromes apart, la situació plantejada per l’autora és un veritable relat de terror….real com la mateixa vida.
    De nou la meva sincera enhorabona a l’autora i a tots els altres outsiders d’aquesta batussa estiuenca.
    Mentres tant jo segueixo amb la meva batussa particular abans de donar el meu insignificant vot que, per prescripció facultativa, només puc emetre en favor d’un dels contendents.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s