Pànic inconfessable – JORNADA 5

 

 

Floral

 

Tema: La por

Grup: C

Rival: Dedal0

194 paraules
 

Pànic inconfessable

 

Toc. Un soroll quasi imperceptible em desperta. Tinc un son lleuger i obro els ulls. Miro el despertador. Les tres de la matinada. Han trucat a la porta? No, a aquestes hores no pot ser – em dic. Dono mitja volta al llit.

Toc, toc. Obro els ulls un altre cop. Algú truca a la porta, n’estic convençuda. Però qui pot ser? No espero a ningú. S’hauran equivocat de pis. Em torno a girar.

Toc, toc, toc. Tornen a trucar. Ara sí, em desvetllo definitivament. El despertador assenyala les tres i sis minuts. El cos se’m posa en alerta. Els ulls ben oberts i tots els músculs en tensió. Tinc por. Em quedo immòbil. Si no faig soroll, potser cessaran.

Toc, toc…toc, toc…Insisteixen. Sento que una suor freda m’envaeix. Qui vol entrar a casa meva? Per a què vol entrar? Què em vol fer? El cor se m’accelera. Pressento una situació de perill. Crits ofegats, sang, violència, metall…el meu cervell processa ràpidament imatges de dolor. La boca oberta. Respiro amb dificultat.

Riiiiiiiiiiiiing! El meu malson s’acaba amb el so quotidià del despertador.

Mentre m’aixeco del llit, recordo que avui al matí tinc hora al dentista.

5 thoughts on “Pànic inconfessable – JORNADA 5

  1. Difícil situació la plantejada sobre a qui votar!
    Perquè si el tema és “La por”, el relat de la Floral , d’entrada ja et situa en el títol i en l’hora, les tres de la matinada, i comences a llegir amb una certa predisposició als tremolins i calfreds, per dir-ho de manera educada.
    Posats en situació, els “toc,toc”, primer un, després dos, i així fins a quatre, van pujant el teu nivell d’angoixa i en el paràgraf final ja tens la mosca darrera l’orella. Vull dir, que ja no les tens totes.
    I per adobar-ho, el joc final, quan diu sorneguera que el seu malson s’acaba, sí, sí, , una broma, una cirereta, .. s’acaba quan et recorda que té hora al dentista…je,je,…precisament quan començaria el nostre malson….

    Un relat que m’ha agradat molt i està perfectament escrit.

    Tanmateix el relat d’en Dedalo no ens situï d’entrada en “La por” com en el malson, en aquest aspecte no hi ha que oblidar que aquest és el seu handicap.
    La seva història és brillant, i encara que ho sembli a primer cop d’ull, no li sobra res i tot té el seu sentit, com es pot comprovar quan acabés de muntar el teu moble suec.

    El títol no és massa significatiu en el context d’aquesta por, encara que sí que ho sigui si parlem de “les pors”, les nostres pors, tan adients en aquesta història.
    Aquest malson que es podria traduir per “mala vida”, quan en paraules del autor se’ns diu “de sobte, vaig despertar sabent-me pobre”.
    Aquest relat s’englobaria per dret propi en l’escola surrealista alemanya, Max Ernst i Michael Ende, o més tard en l’espanyola, amb Carmen de Mairena i Tele5, entre altres.
    Escola, la primera, a la que no li era aliena el mon dels somnis, sempre navegant entre la frontera que delimita lo real de lo irreal, els anhels dels malsons i altres pulsions, utilitzant la seva capacitat de jugar amb la sotilesa de les paraules i els seus matisos.

    I és que en aquests dos casos,….que menys podríem esperar d’un autor anomenat precisament “Dedalo” i d’una autora anomenada “Floral”

    Per això, per la contrastada qualitat dels dos relats, m’inclino per l’empat.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s